UNA FUNDACIÓ COM LA NOSTRA A COLÒMBIA

Aquestes vacances d’estiu he estat a Bogotà (Colòmbia) per veure la meva família. Allí tinc cosins i cosines.

Una d’aquestes cosines es diu Mireia Fornaguera Trias. És professora d’una escola que està a les afores de Bogotà i que es diu Los Nogales. En aquesta escola vaig fer una conferència sobre el meu llibre de memòries i reflexions en versió castellana titulat “Ignorando el SD”.

El públic eren alumnes i professors de l’escola. També hi eren la meva germana Katy i el meu nebot Edgar. La meva dona, Eva Casalprim, també va venir a Colòmbia per veure la família i, de pas, escoltar la meva conferència.

Els hi vaig donar una recepta perquè poguessin fer el mateix que he fet jo fins ara: les meves memòries i reflexions. En elles explico tota la meva trajectòria des de que jo era petit. I això era el que jo volia que tothom sabés, tot el que jo he fet fins ara.

Una de les altres coses que vaig explicar és que m’agradaria que Colòmbia també tingués una fundació com la nostra, que pugui ajudar a les persones amb discapacitat intel·lectual de Colòmbia a fer el mateix que jo he fet fins ara.

Una vida plena

El que jo he fet fins ara és anar a l’escola ordinària, sortides d’oci amb els amics, treballar en una empresa ordinària, fer cursos i tallers com l’Assemblea de Drets Humans o el diari digital Exit21, casar-me, viure independent o publicar les meves memòries.

A part, he viatjat a Brasil i Andorra i per Espanya fent conferencies. De petit vaig anar a Dublín, Orlando i Lió a fer conferències en anglès, amb la meva mare, que en pau descansi. Si no hagués estat per ella, jo no hagués arribat a on sóc ara.

Espero que els colombians i colombianes amb la Síndrome de Down puguin fer el mateix que jo he fet fins ara i també espero que  a Colòmbia puguin tenir una fundació com la nostra que els ajudi.

A Colòmbia em vaig sentir molt acollit i si no hagués tingut la vida muntada aquí a Catalunya amb la meva família i els meus amics, m’hagués quedat a viure a Colòmbia amb l’Eva.

Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *