En aquest escrit volia exposar un fet que cada dia tenim més a mà: el poder equivocar-nos. Vivim en una societat en què l’error gairebé no es contempla. Sempre estem buscant la perfecció o almenys això es procura fer.
M’atreviria a dir també que el poder equivocar-se és de savis perquè dels errors s’aprèn. Equivocar també és poder acceptar-se un mateix tal com és, i no com desitja ser.
Els errors també formen part de la nostra vida diària i no s’han d’ocultar, però sí treballar diàriament; sense que aquests es converteixin en estrès per a la persona.
A l’escola els nens que no progressen queden a un costat i no tenen la possibilitat d’avançar. D’aquesta manera creix la població amb un ensenyament no gaire favorable com per poder desenvolupar-se amb fluïdesa en la societat.
Estrès laboral
En el món laboral és on es nota més aquesta situació i es podria dir que la possibilitat d’equivocar-se és gairebé nul·la perquè l’empresari no li convé que hi hagi errors per no perdre diners.
D’aquesta manera, no es té en compte que som persones i per això cada dia es prescindeix molt més de la possibilitat de contractar gent. En lloc d’això, es posen màquines que no tinguin possibilitat d’errar i només requereixen un manteniment.
En conclusió, vivim envoltats d’una exigència elevada que moltes vegades no aconseguim controlar. Això ens genera estrès i altres malalties que malauradament cada dia són més freqüents.
Moltes vegades això ve promogut per factors com la televisió o els telèfons mòbils perquè es rep constantment informació negativa (guerres, desastres naturals, notícies sensacionalistes …) que no ens deixen relaxar-nos.
A més, hi ha un volum de sobreinformació molt gran que amaga la informació necessària.
Sota la meva opinió hem de procurar tenir uns moments de relaxació i descans, tant per al cos com per la ment, per obtenir una vida més saludable.
Redactor “ÈXIT21 un punt de reflexió i expressivitat cap al món exterior en el qual puc manifestar o expressar situacions de la meva vida particular, social… I que puc compartir amb els meus companys i amb el món en el qual vivim. Servirà per fer visibles les coses que ens passen, personals i socials, i també mostrar la integració de les persones amb discapacitat”.
