Ja sigui des de la serra de Collserola o des de qualsevol terrat (independentment de l’altura), es pot contemplar una vista panoràmicade Barcelona. Entre la munió d’edificis que conformen el seu característic skyline, en destaquen alguns per damunt de la resta. D’aquests, tres es troben ubicats en xamfrans de l’Eixample, tots ells construïts entre finals dels 60 i principis dels 70.
- EDIFICI BANC SABADELL Emplaçat a la confluència Balmes/Diagonal es troba un colós de 23 pisos i 83 metres d’altura ,la construcció del qual va durar entre el 1966 i el 1969. El seu disseny és obra dels arquitectes Francesc Mitjans i Santiago Balcells. Originalment, la torre va ser concebuda com a seu del desaparegut Banco Atlántico, fins que el 2004 va ser adquirida per Banc de Sabadell. La forma de la façana defineix un trapezi per ambdues cares, travessades per dos pilars verticals centrals revestits de plafons blancs.
- TORRE URQUINAONA A la plaça homònima, més concretament al xamfrà ronda Sant Pere/Roger de Llúria s’alça a una altura de 70 metres un edifici de façana marró. Rere la mateixa s’amaga una estructura formada per 21 pisos. La concepció arquitectònica (influenciada per l’estil nord-americà) va ser obra de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana. Els plànols, dibuixats el 1968, plantejaven un edifici de planta octogonal. La façana està constituïda per dues fileres verticals dobles de finestres a les cantonades i una de simple al mig de cada cara. Aquestes estan separades per pilars discontinus en forma de prisma coberts per les plaques que dona a l’edifici el color tan característic. L’immoble va quedar inaugurat el 1973 per a satisfacció del llavors alcalde de Barcelona, José María Porcioles.
- VIVENDES ARAGÓ 174-180 A la cantonada Aragó/Casanovas es troba el complex de vivendes acabat el 1972. Consta d’una torre central en forma de creu de 22 pisos, flanquejada per dos blocs laterals amb una altura en consonància amb els immobles adjacents. Inicialment, la torre central estava coronada per un rètol lluminós reproduint l’estrella de La Caixa (a la planta baixa hi ha una oficina de CaixaBank). No obstant, però, la normativa municipal aprovada a finals dels 90, en va motivar la retirada.
Si avui, l’arquitecte i urbanista Ildefons Cerdà, impulsor de l’Eixample, pogués veure en què s’han convertit tres dels seus xamfrans, sentiria vertigen.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
