Notes sobre la vida independent
El 2013 jo vivia a Sarrià amb una companya de pis gràcies al Programa de la vida independent de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).
A casa, faig les tasques: posar la rentadora, planxar, estendre la roba, cuinar, fer el llit … Faig moltes coses sola. El suport de la vida independent m’ajuda a administrar els diners, fer la comprar i més coses. Ve cada dia laborable un parell d’hores.
Els meus pares m’acompanyen al metge i a comprar els medicaments.
Crec que el programa de la vida independent és útil perquè ens ajuda a viure sols.
De pis en pis
He viscut en tres pisos diferents. El contracte de lloguer de Sarrià es va acabar i vam haver de buscar un altre pis. Al final el vam trobar a l’Eixample i vam fer la mudança. Al cap d’uns anys se’ns va acabar el contracte i vam haver de buscar un altre pis. Aquest cop a l’avinguda Tarradellas.
Estic molt contenta d’haver fet aquest pas. Ha estat molt important per a mi. Me’n vaig anar a viure sola amb 27 anys. Ara tinc 35 i segueixo vivint amb la mateixa companya de pis. La nostra relació és molt bona.
M’agrada molt viure independent i, per exemple, aprendre i cuinar. Si t’agradaria viure independent, no tinguis por de fer el pas. És molt important demostrar als pares que no tenim por. Feu com jo: no tingueu por i proveu-ho.
Redactora i Secretària d’Èxit21. També és secretària de l’Assemblea DHMT i participa en accions de conscienciació com conferències i formacions a diferents institucions i escoles.
“ÈXIT21 pot ajudar per saber com s’expliquen les notícies, per dir a la gent com és, per veure si agrada o no. A nosaltres ens pot servir per pensar i ser protagonistes”.
