Trencava la mar
Quan tu te n’havies anat,
Trencava la mar,
Quan tu havies tancat
El teu cor.
Trencava la mar;
Les onades,
Les barques.
Just quan tu t’havies lligat
Les mans.
Trencava la mar;
Quan et posaves les manilles,
Tot ficant-te un cadenat i clau.
Trencava la mar;
Quan les gavines cantaven
I tu escoltaves aquell só,
Al aire.
Trencava la mar;
Quan ballaves amb les manilles
Semblava que fossis,
Una presonera antiga.
Però no tinguis por,
Te les trauràs de seguida
Perquè saps que son de mentida.
Trencava la mar;
Quan et submergies,
En les ones de la platja
Amb el teu cabell daurat,
A plena llum del dia.
Trencava la mar
Just quan la miraves encuriosida,
Nadaves,
Bussejaves embadalida.
I el vent et feia branzida.
Trencava la mar
Fins que el meu oxigen,
És talli en un parpelleig d’ ulls.
Serà remot ho sé;
Però trencava la mar
I la meva veu,
En ales d’ un vers màgic
I diré adéu,
En un moviment de coll i de cap.
Així doncs trencava la mar
Fent poesia.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
