Des dels seus orígens, el cinema ha tingut en la literatura la seva principal font argumental. L’exemple més icònic el representa la pionera Viatge a la lluna, dirigida i protagonitzada per George Méliès, el qual es va basar en la novel·la De la Terra a la lluna, de Juli Verne.
La industria de l’animació artesanal, ja sigui en format cinematogràfic o televisiu, també ha estat subjecta a aquesta premissa.
ADAPTACIONS A LA JAPONESA
Des dels anys 70, l’anime ha trobat un filó en el textos literaris. Prova d’això és el fet que la productora Nippon Animation va emetre entre el 1975 i el 2009 el contenidor World Masterpiece Theatre (amb un parèntesis entre el 1997 i el 2007). Aquest espai temàtic englobava adaptacions animades de novel·les juvenils, les quals tenien com a principal atribut estètic l’estil imprès pel mestre Hayao Miyazaki.
World Masterpiece Theatre va debutar el 1975 amb l’emissió de Heidi (s’havia estrenat l’any anterior), basada en el llibre homònim de Johanna Spyri. El 1976 va arribar una sèrie emparentada amb Heidi: Marco, l’argument de la qual adaptava el text original d’Edmundo de Amicis.
A Marco li van seguir altres versions literàries anime com Ana de las Tejas Verdes (1979), de Lucy Maud Montgomery, i Tom Sawyer (1980), de Mark Twain.
El 1981, el programa de Nippon Animation va incorpora La família Robinson, la qual no estava basada, sinó inspirada en el clàssic literari Robinson Crusoe, escrit per Daniel Defoe.
El ventall de títols oferts per World Masterpiece Theatre es completa amb El perro de Flandes, Pollyanna, Papá Piernaslargas, Peter Pan… fins a un total de 27 adaptacions.
El contenidor es va acomiadar el 2009 amb l’emissió d’Antes de las Tejas Verdes, preqüela d’Ana de las Tejas Verdes. El motiu d’aquesta iniciativa va ser una doble efemèride. D’una banda es commemorava el 30è aniversari de l’estrena de la sèrie protagonitzada per la imaginativa nena pèl-roja. De l’altra, es complia el centenari de la publicació de la novel·la en què es basava.
A Espanya, els drets d’emissió d’aquestes produccions nipones s’han repartit entre Televisió Espanyola (dins l’espai TPH Club es va poder veure Pollyanna), Antena 3 TV i Tele5.
EN VERSIÓ DISNEY
Molts dels films d’animació clàssica més emblemàtics produïts per la factoria Disney són adaptacions d’obres literàries. Alícia en el país de las maravillas (1952), de Lewis Carroll; Peter Pan (1953), de James Matthew Barrie, o El llibre de la selva (1967), de Rudyard Kiplin en són els exemples més destacats.
En el ressorgiment de les pel·lícules Disney animades a llapis, consten alguns títols basats en obres universals. Així, per exemple s’estrenava el 1996 El geperut de Notre Damme, translació en imatges animades del text original de Victor Hugo.
Tres anys més tard va arribar als cinemes la versió acolorida de Tarzan, el rei de la selva nascut de la ploma d’Edgar Rice Borroughs.
ELS CLÀSSICS MÉS BESTIALS
El 1981, productor espanyol Claudio Biern Boyd va adaptar per a Televisió Espanyola una versió infantil de D’artagnan i els tres mosqueters, original d’Alexandre Dumas, titulada D’Artacan y los Mosqueperros. Com el títol indica, els personatges estaven representats com a gossos antropomorfs (el protagonista tenia els trets d’un beagle com Snoopy), a excepció de Milady de Winter, l’espia del cardenal Richellieu, amb l’aparença d’una gata.
El 1989, la ficció animada va tenir una seqüela titulada El retorno de D’Artacan. En la trama, l’heroi de Bearn està casat amb la seva estimada Julliette, amb la qual té dos fills: Canín i Flor.
El 1983, Biern Boyd va repetir la fórmula amb l’adaptació animada d’una altra obra literària. En aquesta ocasió es trata de La Vuelta al Mundo de Willy Fog, basada en l’obra de Juli Verne La volta al món en 80 dies.
Els personatges, aquí amb l’aspecte de diversos mamífers antropomorfs, difereixen en els noms respecte el seu referent novel·lesc
Així doncs, Willy era a la sèrie de BRB el que Phillias al llibre. De la mateixa manera, el fidel majordom Rigodón es correspon amb Paspartout, o la princesa india Romi amb Auda.
Deu anys després, el 1993, es va estrenar una tanda de noves aventures protagonitzades per Willy Fog. L’aristòcrata, Rigodón i Romi s’embarquen en les peripècies pròpies de 20.000 llegües de viatge submarí i Viatge al centre de la Terra, ambdues concebudes per Juli Verne.
Hayao Miyazaki va donar a llum la sèrie d’animació Sherlock Holmes,basada en els llibres del perspicaç detectiu creat per Arhtur Conan Doyle. Aquí, Holmes prenia les faccions d’un gos llebrer, com la resta de personatges, els quals estaven caracteritzats com gossos de diverses races .
La coproducció amb la RAI italiana, constava de 26 episodis, emesos en la temporada 1984/85. La trama s’emmarcava en els paràmetres de que s’anomenava steampunk, una variant especulativa del gènere de ciència ficció. Això vol dir que en cada episodi podien entrar en escena màquines de vapor d’allò més estrambòtiques.
EN CLAU INTERGALÀCTICA
Algunes de les sèries de dibuixos animats que s’han produït, basant-se en obres literàries no són fidels a l’original en l’ambientació. Un clar exemple seria Ulises 31, reinterpretació en clau galàctica de L’odissea, de l’escriptor grec Homer. No en va, la nau en què Telèmac, fill d’Ulisses, busca el seu pare es diu Odisseus.
Seguint aquesta línia, Disney va estrenar el 2002 El planeta del tesoro, versió en clau de ciència-ficció de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson.
La literatura universal ha nodrit el cinema i la televisió, ja sigui a 24 fotogrames o dibuixos per segon.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
