A tot el món no hi ha una metròpoli tan vista gràcies al cinema i la televisió com Los Angeles. És la ciutat més extensa i poblada de l’estat de Califòrnia, i la segona dels Estats Units, per darrere de Nova York.
Los Angeles es troba situada al comtat homònim, a la Costa del Pacífic, circumstància geogràfica que la converteix en un atractiu turístic. Tot i que també comporta els seus inconvenients.
La ciutat californiana està conformada per districtes com Downtown, Hollywood, Santa Monica o Wilshire.
ON TOT VA COMENÇAR
Los Angeles té els seus orígens en el Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Angelesdel Rio Porciúncula, fundada el 1781 per l’aleshores governador de Califòrnia, Felipe de Neve.
La metròpoli californiana té les arrels històriques en un racó anomenat Olvera Street, o Placita Olvera, ubicada al Downtown, el districte financer. Aquest carrer d’influències arquitectòniques espanyoles, comprèn edificis tan emblemàtics com l’Adobe Ávila, Pelanconi o Sepúlveda.
RIU VERTEBRADOR
Pel que fa el riu que dona nom a la ciutat de Los Angeles i la travessa, el Porciúncula (batejat així per Gaspar de Portolà el 1769), s’estén al llarg de 82 quilòmetres. El seu curs discorre entre el seu naixement, al districte de Canoga Park, a la vall de San Fernando, i la desembocadura, a Long Beach.
Molts trams del riu Los Angeles estan constituïts per canals artificials forjats en formigó (creuats per viaductes sustentats per arcs, com el de 6th Street) que draguen les aigües pluvials, tot i que habitualment romanen secs.
CIUTAT CREIXENT
Entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, Los Angeles va experimentar una transformació, motivada per l’auge de l’automòbil (quanta culpa va tenir el Ford T)
A la confluència entre Broadway i 3rd Street es troba ubicat l’històric edifici Bradbury, acabat el 1893. El seu interior va servir d’escenari de films com Blade Runner o La Ley de Murphy.
El 1928 va quedar enllestit la seu de l’Ajuntament de Los Angeles, un edifici en forma de “T” invertida, dissenyat per Albert C. Martin. Entre els anys 1929 i el 1969 va existir el que va ser el primer gratacels de la ciutat, el Richfifield Tower, seu de la petroliera Richfield Oil Company.
PROLIFERACIÓ EN VERTICAL
Durant la dècada de 1960, van proliferar gratacels com l’AT & T Center, 611 o Place (ambdós projectats per William Pereira) o l’Equitable Life Building.
Sobre el solar del Richfield es va erigir l’ARCO Plaza o Paul Hastings (se’n van trasplantar les portes dels ascensors, una joia de l’Art Déco) integrada en un conjunt que comprèn la bessona City National Bank.
No obstant, però, El 1973, un any després de l’acabament de les torres bessones del complex ARCO, molt a prop, es va inaugurar l’AON Center. Va ser el gratacels més alt de Los Angeles fins que, el 1990 va ser superat pel U.S. Bank Tower. No obstant, però, el també conegut com a Torre de la Biblioteca va quedar eclipsada el 2017 pel Wilshire Grand Center, malgrat estar igualats en número de pisos (73). La clau radica en el pinacle que el corona, amb el qual assoleix una altura total de 325 metres, davant els 310 de l’U.S Bank.
El perfil urbà o skyline característic de Los Angeles es completa amb altres gratacels com el Bank of America Plaza, Citigroup Center, o Figueroa at Wlishire. Al barri de Century City es troba el Fox Plaza (el fictici Nakatomi Plaza de La jungla de Cristal), seu dels estudis Twenty Century Fox.
EL CIM DEL CINEMA
A la falda del mont Lee es troba un símbol estretament vinculat a la ciutat de Los Angeles: el rètol de Hollywood, integrat al parc Griffith. El popularment conegut com Hollywood Sign va ser instal·lat el 1923, com una promoció immobiliària anunciant una urbanització que s’acabava d’inaugurar.
El que havia de ser un reclam provisional (originalment es deia Hollywoodland) va esdevenir una icona permanent. No obstant, però, les vistoses lletres majúscules, de tretze metres d’altura van quedar malmeses per la deixadesa en el manteniment. La primera “O” quedava mutilada per dalt, mentre que la tercera va caure completament (es llegia com Hullywod).
Aquesta situació es va revertir el 1978 amb la reparació dels cèlebres panells alfabètics, retornant-los així l’esplendor perduda.
Hollywood és conegut com la “meca del cinema”, atès que concentra els més importants estudis cinematogràfics com Universal, Warner Bross, MGM o Paramount.
DUES ICONES “ESPECTACULARS”
Integrat al Hollywood Boulevard es troba el conegut com “Passeig de la Fama”. Sobre la vorera hi ha incrustades 2000 plaques metàl·liques en forma d’estrella de cinc puntes disposades en fila índia. A totes hi ha gravats els noms de personatges que han destacat en els diversos camps de l’espectacle i l’entreteniment (cinema, televisió, música, ràdio i teatre).
Així doncs, les plaques estrellades reten homenatge a figures com Steven Spielberg, Michael Jackson, Rod Stewart o Carmen Miranda, entre molts altres.
Al número 1750 de Vine Street hi ha emplaçat un altre emblema de Hollywood. Es tracta de l’edifici Capitol Records, seu de la companyia discogràfica homònima, adquirida per la britànica EMI el 1955 (un any abans de l’acabament de l’immoble). La torre, de planta circular està dissenyada de tal manera que evoca intencionadament una pila de discos de vinil enfilats en una agulla.
JUNGLA D’ASFALT I PALMERES
Les palmeres constitueixen un element indissociable del paisatge urbà de Los Angeles, sense els quals no es concebria la ciutat californiana.
Aquestes plantes llenyoses que ornamenten parcs com La Brea o McArthur, bulevards, o platges com Venice o Malibu, s’estan morint. Les palmeres, amb una vida d’entre 75 i 100 anys, no són una espècie vegetal endèmica de Califòrnia. Es van plantar a principis del segle XX per donar a Los Angeles una aparença d’oasi urbà.
L’ajuntament ha decidit reemplaçar aquesta espècie vegetal de la família de les arecàcies per arbres autòctons.
MOBILITAT URBANA
Los Angeles és bàsicament una ciutat on impera la cultura del vehicle privat.
Tan sols un 10% dels 3.792.621 habitants censats a l’àrea metropolitana de la Costa Oest el 2010, utilitzen habitualment el seu sistema de transport públic. L’ens gestor, LACMTA (Autoritat del Transport Metropolità del Comtat de Los Angeles per les seves sigles en anglès) explota una xarxa de metro integrada per sis línies de metro. D’aquestes, dues (vermella i violeta) tenen un traçat íntegrament subterrani, amb combois de tipus estàndard. Les altres quatre (Expo, blava, verda i Oro) són de trens lleugers, semblants als tramvies, els quals van parcialment sobre superfície.
La LACMTA opera una xarxa d’autobusos, els colors dels quals difereixen en funció del tipus de trajecte que cobreixin. Així doncs, els taronja s’anomenen Metro Local, les línies dels qual tenen més parades. Els Metro Rapid, de color vermell, circulen per vies ràpides amb parades més distanciades.
Per últim, hi ha els Metro Express (blaus), que recorren les autopistes que vertebren Los Angeles.
PER TERRA, MAR I AIRE
Per arribar sortir de Los Angeles hi ha diverses opcions. Per la via aèria, la metròpoli californiana compta amb diversos aeroports com l’Internacional, anomenat LAX segons el codi IATA (Associació Internacional de Transport Aeri per les seves sigles en anglès).
Un tret distintiu d’aquest aeròdrom és el Theme Building, un peculiar edifici de planta única circular, suspesa damunt uns arcs entrecreuats, semblant a un ovni.
Per ferrocarril (Amtrak), Los Angeles està comunicat amb la resta dels Estats Units a través de la Union Station.
Per la via marítima, metròpoli de la Costa Oest esta té la seva porta d’entrada i sortida en el port de la badia de San Pedro.
Entre el 1926 i el 1985, Los Angeles va marcar el punt final de la mítica Ruta 66, coneguda popularment com el “Carrer principal d’Amèrica”. Travessava vuit estats amb una longitud de 3940 quilòmetres des del seu inici, a Chicago.
LES LLIGUES MARQUEN AFICIÓ
La ciutat de Los Angeles té representació en totes les Lligues nacionals esportives. Els equips dels Dodgers i els Angels (valgui la redundància) competeixen en beisbol; els Rams i els Dodgers en futbol americà, i els Galaxy en soccer o futbol internacional.
El pavelló Staples Center es el feu dels equips dels Lakers i els Clipper, de l’NBA, així com l’Sparks de la WNBA, la seva divisió femenina.
Aquests tres conjunts de la Lliga americana de bàsquet comparteixen espai amb els King, de l’NHL (hoquei).
EL PACTE DELS ANELLS
Al llarg del segle XX, Los Angeles va organitzar els Jocs Olímpics del 1932 i 1984. En el que portem de segle XXI, la ciutat californiana aspirava a celebrar aquest macro-esdeveniment esportiu, presentant-se candidata a la XXXIII Olimpíada del 2024. Tot i que no va poder ser, el juliol del 2017, el Comitè Olímpic Internacional va establir un pacte amb la delegació de la candidatura nord-americana.
Es tractava que, a canvi de la seva retirada de la competició en favor de París, li seria concedida la següent edició, el 2028. Els XXXIV Jocs Olímpics seran els tercers que organitzi Los Angeles i els cinquens que aculli els Estats Units, comptant els de Saint Louis 1904 i Atlanta’96.
PRÒSPERA GRÀCIES A L’”OR NEGRE”
La cinematogràfica no és la única industria que sustenta l’economia de Los Angeles. Els beneficis que generen les refineries i pous de prospecció petroliera (n’hi ha 5000, molts dels quals es troben al mig de zones residencials) s’estimen en uns 20 milions de dòlars anuals, segons fonts de la Corporació per al Desenvolupament Econòmic de Los Angeles.
Aquesta activitat industrial tan rendible, la qual va viure el seu auge a la dècada de 1930, ha contribuït a la prosperitat de la metròpoli de la Costa Oest. No obstant, aquesta bonança també té el seu contrapunt, ja que també contribueix a l’escalfament global i el consegüent canvi climàtic.
VULNERABILITAT SÍSMICA
Atesa la seva situació geogràfica (a tocar de la falla de San Andrés), Los Angeles es troba a l’anomenat “Cinturó de foc” el qual abasta la conca del Pacífic en la seva totalitat. Aquesta circumstància fa que la ciutat californiana sigui procliu a patir terratrèmols amb certa regularitat. L’últim sisme registrat a l’àrea metropolitana de la Costa Oest va ser l’ocorregut el 17 de gener del 1994, amb epicentre al districte de Northridge i un balanç de 72 víctimes mortals.
Pel que respecta els danys materials, l’antiga catedral de Santa Vibiana va quedar tan malmesa que es va optar per l’enderroc. Sobre el seu solar hi ha edificat el temple de Nuestra Señora de los Angeles, obra de Rafael Moneo i construït a prova de terratrèmols.
El cinema també s’ha fet ressò d’aquest risc geològic a través de films com Terremoto (1974); Volcano (1997), amb erupció magmàtica inclosa, o San Andrés (2015).
Des de l’observatori Griffith, es pot apreciar (a banda d’una densa pàtina de contaminació atmosfèrica) que al voltant dels gratacels del centre de Los Angeles, s’erigeixen barris d’edificis baixos. Però també que és L.A. ciutat entre mar i muntanya.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
