Els bitllets bancaris o paper moneda són un element que fem servir diàriament per adquirir béns o serveis. Els veiem com un simple tros de paper fabricat en lli o cotó, però comporten molt més.
Des que fossin inventats a la Xina el segle IX i introduïts a Occident per Marco Polo el segle XIII, ha fet més còmode la vida quotidiana.
Cada sistema monetari (divisa) emet una sèrie de bitllets que porten impresos el retrats d’uns personatges cèlebres. Per l’altra cara hi ha estampat la imatge d’un paisatge o monument en funció del país on estiguin en circulació.
L’excepció a aquesta regla és l’Euro, atès que els seus bitllets reten homenatge a estils arquitectònics, més avançat com més alt és el valor fiduciari.
PRESIDENTS MUNTATS EN EL DÒLAR
El dòlar és la divisa més influent i acceptada no només als Estats Units, sinó a l’estranger. Aquesta unitat monetària consta d’almenys cinc tipus de bitllets, emesos per la Reserva Federal i controlats pel Departament del Tresor. D’aquests, quatre porten la imatge d’algun president dels Estats Units.
UN DÒLAR. A l’anvers hi ha imprès el retrat de George Washington, realitzat per Gilbert Stuart. Una curiositat és que al bitllet, l’efígie es veu invertida respecte l’obra original, anomenada l’Ateneu, la qual va quedar inacabada.
Al revers hi figura l’escut del Govern dels Estats Units amb la llegenda que resa: “In God we trust” (En Déu confiem).
DOS DÒLARS. A la cara anterior apareix el rostre de Thomas Jefferson, fundador dels Estats Units. A la cara posterior està reproduït l’oli Declaració d’Independència, pintat per John Trumbull.
CINC DÒLARS Pel davant es veu el retrat d’Abraham Lincoln, i el Lincoln Memorial, monument dedicat a la seva memòria, pel darrere.
DEU DÒLARS. A l’anvers d’aquest bitllet hi ha reproduïda l’efígie d’Alexander Hamilton, el primer secretari del Departament del Tresor. Al revers hi ha impresa la imatge de la seu de l’òrgan governamental.
CENT DÒLARS. Per la cara està imprès el retrat de Benjamin Franklin, president dels Estats Units, a més d’inventor del para-llamps. Per la part posterior es veu l’Independence Hall.
IL·LUSTRES “PESSETERS” DELS 80
Pel que respecta a l’última divisa espanyola fins la incorporació a la zona Euro, la Pesseta, va estar en vigor entre el 1868 i el 2002. Els bitllets emesos pel Banc d’Espanya han evolucionat tan en el disseny en com el valor al llarg de la seva història.
La sèrie de bitllets expedits als anys 80 (la penúltima abans de l’extinció de la Pesseta), comprenia cinc valors fiduciaris. En cadascun constava la imatge d’algun autor literari, excepte en els de 5000 i 10000 pessetes. Tot seguit se’n desgranen les característiques.
200. Per una cara hi havia imprès en vermell el rostre de Leopoldo Alas Clarín, autor de La regenta. Per l’altra, tenia estampat una olivera.
500. Aquest bitllet, tintat en gris (va ser substituït per una moneda el 1987) constava d’un anvers amb la imatge de Rosalía de Castro. Al revers hi apareixia una reproducció de la casa-museu dedicada a la seva memòria, situada a Padrón (A Corunya).
1.000. Per la cara anterior tenia estampada en verd la rèplica del retrat que Joaquín Sorolla va realitzar a Benito Pérez Galdós. Per la posterior, es veia pintat el volcà Teide.
2.000. Els bitllets vermells estaven dedicats a Juan Ramón Jiménez. Apareixia tal com se’l pot veure en un retrat pintat per Daniel Vázquez Díaz. Pel revers estava estampat l’ajuntament de Moguer (Huelva), localitat natal de l’autor de Platero y yo i premi Nobel.
5.000. Els de color marró portaven a l’anvers l’efígie de l’avui rei emèrit Joan Carles. En girar-los, s’hi veia una il·lustració del Palacio de Oriente.
10.000. Tenia retratat en gris el mateix personatge que els de 5.000. Pel darrera, no obstant, apareixia el rostre infantil de l’actual rei Felip VI.
BITLLETS A L’INSTANT
Si be els bitllets ens fan la vida més còmoda, una manera fàcil i ràpida d’obtenir-los és a traves dels caixers automàtics. La primera unitat d’aquest enginy inventat per John Shepperd-Barron va ser instal·lat en una sucursal de la entitat Barclay’s a Londres el 1967. Pel que respecta a Espanya, l’oficina de Banco Popular de Toledo va tenir l’honor d’estrenar el primer terminal el 1974.
Les xarxes de caixers automàtics a Espanya van tenir noms com 4B, Servired o Euro 6000. Aquestes tres xarxes van quedar fusionades al febrer del 2018.
SUSCEPTIBLES DE FALSIFICACIÓ
Un dels grans inconvenients que comporten els paper-moneda és la susceptibilitat a la falsificació. Per a evitar les imitacions fraudulentes, els bitllets bancaris estan dotats de mesures de seguretat com la marca d’aigua o l’holograma.
Malgrat això, hi ha experts que aconsegueixen reproduir-ne rèpliques (gairebé) perfectes, d’una falsedat imperceptible. Per combatre els frau monetari, molts establiments disposen de detectors làser.
OBJECTE DE COL·LECCIONISME
Els bitllets monetaris (sobre tot els que estan fora de circulació) són objecte cobejat pels col·leccionistes. Els numismàtics saben posar l’art que comporten en valor… més enllà del purament econòmic.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
