Vilarrasa participa en un acte de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu per commemorar l’aniversari de la declaració de Beijing +25
El passat 2 de març de 2020 va tenir lloc a la seu de l’Oficina del Parlament Europeu de Barcelona l’acte de commemoració dels 25 anys de la declaració i plataforma d’acció de Beijing. Entre les convidades a l’esdeveniment hi havia Montserrat Vilarrasa, vocal de les persones amb discapacitat intel·lectual al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i membre de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).
Vilarrasa va explicar la seva participació en l’elaboració de la “Declaració de Dones amb Discapacitat en càrrecs de lideratge polític i públic: projecció per Bejing +25”, document que va lliurar als altres ponents i va demanar que es tingui en compte la dona en situació de discapacitat en els càrrecs institucionals.
L’elecció de la data per l’acte commemoratiu no va ser baladí, atès que s’emmarcava en la setmana en què se celebrava el Dia Internacional de la Dona (8 de març). L’endemà, el 9 de març, és la data fixada per la Comissió de la Dona de l’ONU per aprovar una “Declaració política sobre els drets de la dona”. Vilarrasa va demanar que es tingui en compte la declaració que va signar en aquesta data assenyalada.
LA MEITAT INVISIBLE
Sergi Barrera, cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va obrir l’acte donant la benvinguda als assistents. En el seu discurs institucional, Barrera va fer balanç de les fites aconseguides en matèria d’igualtat de gènere obtingudes gràcies a la plataforma d’acció de Beijing.
Tot seguit va ser el torn d’intervenció per a Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones. L’objectiu de la presència de Martínez va ser el de promoure la campanya “T’ho estàs perdent”. Sota l’eslògan “Només veus la meitat de l’esport”, l’espot al·ludeix a la invisibilitat a la qual està condemnat l’esport femení.
El projecte, impulsat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha tingut com a canals de difusió la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA, la qual engloba TV3, Super3/El 33, Esport3 i 3/24) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
La màxima responsable de l’entitat feminista va denunciar l’enfocament sensacionalista que els mitjans de comunicació atorguen a l’esport practicat per dones.
INVOLUCIÓ POLÍTICA
A continuació, Tània Verge, la moderadora del debat, va donar pas a Eugenia Rodríguez Palop, vicepresidenta primera de la comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere. En la seva ponència, Rodríguez Palop va abordar la violència de gènere i polítiques de protecció vers les dones. També va parlar de les desigualtats per qüestió de sexe. El discurs portava implícita una queixa referida la involució política d’alguns països membres en matèria de defensa dels drets de les dones, objectiu principal del Conveni d’Istambul.
CONTRA ELS ESTIGMES, EMPODERAMENT
Eugenia Rodríguez Palop va passar el testimoni a Montse Pineda. La vicepresidenta segona del Consell Català de les dones va parlar del terme “impostora” en al·lusió al fet que es considera que les dones usurpen un dret reservat al gènere masculí. En la intervenció de Pineda també hi va haver cabuda per abordar l’agenda de Beijing i l’empoderament femení.
El següent torn de paraula va ser per a Desireé Bela-Lobedde, comunicadora afro-feminista, escriptora i activista (es va definir a sí mateixa com a afro-ascendent), qui, va parlar de la discriminació vers les dones per qüestions racials.
En la seva intervenció, Bela-Lobedde va posar èmfasi en assumptes com la immigració. També va il·lustrar als presents sobre la “interseccionalitat”, concepte encunyat per l’activista Kimberlé Williams Crenshaw, el qual fa referència a la integració racial.
BREU PERÒ PROFUND
Després de l’activista afro-ascendent, va arribar el moment en què Montserrat Vilarrasa va pujar a l’estrada de la Sala Europa. A més d’explicar la seva participació en l’elaboració de la Declaració, durant la seva intervenció (va durar poc més de cinc minuts), la membre de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta va desgranar els punts del seu programa electoral. Aquests estan basats en els articles de la Convenció Internacional dels Drets sobre les Persones amb Discapacitat de l’Organització de Nacions Unides (ONU).
EN EDAT VULNERABLE
Tot seguit, Neus Pocielo, de la Fundació Aroa, va presentar la campanya “No és massa tard”, enfocada en la violència de gènere. Es tracta d’un espot que pretén conscienciar sobre la situació d’indefensió i vulnerabilitat en què es troben moltes dones grans. Pocielo també va destacar els punts de l’agenda de Beijing.
CONCLUSIONS PER ACABAR
En l’últim bloc de l’acte, les quatre protagonistes de la taula rodona van sintetitzar els seus respectius discursos sobre la violència de gènere. A més va sortir a relluir el terme eco-feminisme, o el que és el mateix: la relació entre la dona i el medi ambient.
Fa 25 anys es va donar un pas endavant en favor dels drets de les dones amb la declaració i la plataforma de Beijing. En aquest quart de segle les persones de sexe femení han conquerit molts drets. No obstant, però, el gènere representat pel cercle amb la creu encara està menystingut en molts àmbits de la societat.
Cada 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. La resta de l’any, no obstant, el mal anomenat “sexe dèbil” queda relegat a un segon pla per un món masclista i patriarcal.
Per revertir aquesta dinàmica, el 1995 Beijing va marcar l’inici d’una revolució violeta.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
