Les bombolles immobiliàries impliquen l’afany d’especulació per part de grups inversors per comprar edificis d’oficines (especialment els construïts durant els anys 60 i 70 i ubicats en cruïlles estratègiques) per destinar-los a habitatges d’alt standing.
Aquestes adquisicions han comportat el desmantellament integral de les façanes, mantenint-ne l’estructura interna original.
L’exterior queda redissenyat per atorgar als immobles una estètica en consonància al nou ús designat pels seus compradors.
EL PRIMER I L’ÚLTIM
Aquesta tendència especulativa es va iniciar en els últims anys 90 del segle passat.
A la confluència entre el carrer Muntaner i Via Augusta s’ubica l’edifici antigament pertanyent a la desapareguda asseguradora suïssa Winterthur. Els balcons agrupats en mòduls han substituït els finestrals marrons, inherents a la funció administrativa que va complir l’immoble fins la dècada de 1990.
La darrera “víctima” ha estat l’edifici situat a la cantonada Balmes-Madrazo.
El vel protector que cobreix la bastida deixa entreveure l’aspecte final.
La planta baixa del mateix ha acollit des d’un concessionari de cotxes fins la botiga
de llits que ocupa el local actualment.
HABITATGES D’ALTURA
Un dels edificis que més destaquen a l’skyline barceloní és l’Europa, emplaçat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal (plaça Cinc d’Oros). Dissenyat per l’arquitecte Santiago Balcells i acabat el 1961, l’Europa va pertànyer a l’entitat bancària alemanya Deutsche Bank.
El 2014, el grup inversor KKH Property Investors va comprar l’immoble en una transacció valorada en 90 milions d’euros.
El conjunt està constituït per dos cossos. El de la banda Diagonal consta de cinc plantes (completada la rehabilitació, les dues primeres l’ocupen el flamant megastore Casa Seat) amb cantonada còncava.
Aquest mòdul està unit a un bloc més alt de 19 pisos. Un cop remodelat, el gratacel serà un complex residencial de 30 habitatges i 4 àtics explotat per la cadena hotelera Mandarin Oriental Hotel Group (MOHG).
FAÇANA EN CONSTANT EVOLUCIÓ
A tocar de la plaça Gal·la Placídia, a la Via Augusta 57-59 es troba l’edifici Mercuri. Construït l’any 1968, aquest immoble presenta una façana amb deu sortints (sis a la cara Via Augusta, i quatre a la del carrer Marià Cubí).
En el seu aspecte més primitiu, predominaven els contorns ressaltats en negre.
No obstant, però, amb la reforma realitzada el 2006, les vores dels sortints quedaven aixamfranades en color blanc i els finestrals tintats en blau.
L’any 2009, l’edifici va ser objecte d’una segona remodelació. El resultat va ser uns sortints reduïts als tres pisos superiors, mentre que la resta de la façana (envidriada en un to daurat) estava uniformement alineada amb la finca adjacent.
ADÉU COMERÇOS I ART ORNAMENTAL
El 2016, la societat Eurostone (amb seu a Luxemburg) va esdevenir el propietari del Mercuri, condemnant així els locals comercials de la planta baixa a la desaparició.
Malgrat la delicada situació actual provocada per la Covid-19, els treballs d’adequació de l’immoble al seu nou ús avancen a bon ritme.
Malauradament, però, el desmantellament de l’edifici també ha comportat la pèrdua de dues obres ornamentals de l’artista Josep Maria Subirats. D’una banda, el mural en relleu forjat en ceràmica vitrificada que donava al vestíbul un toc elegant. De l’altra, l’escultura representant una serp enroscada, la qual coronava l’angle del terrat.
PROJECTE EN PUNT MORT
Els carrers Mallorca i Viladomat, i l’avinguda de Roma configuren l’illa en la qual s’assenta l’edifici Estel, antiga seu de Telefónica. El disseny és obra de l’arquitecte Francesc Mitjans (també autor de l’estadi Camp Nou).
L’Estel, amb una façana verticalment esglaonada va ser inaugurat el 1975. L’immoble va estar operatiu fins que el 2005 la companyia estatal de telecomunicacions va decidir desprendre’s-en.
Aquest escenari va atraure postors com el fons d’inversions Carlyle. El magnat indi Pinesh Gidwani també es va mostrar interessat en reemplaçar els pretèrits despatxos per habitatges de luxe.
No obstant, però, el maig del 2018, el govern municipal d’Ada Colau va frenar les obres per incompliment en els termes del projecte.
A dia d’avui, l’Estel és tan sols una estructura nua en punt mort.
OCI EN ESTIL NEOMUDÈJAR
Una altra modalitat de reconversió d’edificis antics és la consistent en construir-los de nou per dins conservant-ne la façana original. Aquesta pràctica només s’aplica als immobles declarats patrimoni arquitectònic. L’exemple més paradigmàtic és l’antiga plaça de braus Las Arenas, coliseu de la tauromàquia entre els anys 1900 i 1977.
Després de tres dècades en desús (esporàdicament va acollir espectacles de circ), Las Arenas va renéixer el 24 de març del 2011 com el centre comercial que és en l’actualitat.
La façana circular d’estil neomudèjar, concebuda per Augusto Font Carreras, abasta un equipament lúdic dotat d’una terrassa-mirador situada a la cúspide. L’interior dona cabuda a botigues, restaurants i sales de cinema, així com a una sala d’exposicions temporals i el Museu del Rock.
L’evolució que comporta el pas del temps ha canviat la fisonomia de les ciutats com Barcelona i el seu paisatge urbà. Els compradors immobiliaris, aprofitant les oportunitats propiciades per les èpoques de bonança econòmica hi han contribuït considerablement. Els grups d’inversions han fet nous diversos edificis antics.
Jor
Queda per veure si en la seva nova vida útil compleixen (o compliran) els criteris d’eficiència energètica que es van ometre en el seu estat original.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
