Molts d’aquells que vam ser nens i adolescents als anys 80 i 90 hem gaudit de les màquines recreatives o arcade. Es tracta d’unes plataformes analògiques de videojocs reproduïts en una pantalla, activats amb monedes i controlats mitjançant uns comandaments.
Un dels gèneres més populars és el de lluites. L’objectiu radica en posar a prova les habilitats dels jugadors en l’art del combat cos a cos. Alguns dels títols més emblemàtics han saltat a les videoconsoles domèstiques.
En aquest terreny, el nom de referència en la indústria de l’entreteniment electrònic és Capcom (acrònim de Capsule Computer), fundada el 1979.
UN CLÀSSIC DE LES TROMPADES
El clàssic per antonomàsia del distribuïdor japonès és Street Fighter, protagonitzat pels mítics Ryu i Ken, rivals i amics alhora. Tots dos han de vèncer els oponents (Chun Li, Guile, Vega o Sagat) que els desafien a cada nivell fins arribar al duel final contra l’inefable Bison.
Street Fighter va aparèixer el 1987 (el mateix any que Mega Man, mascota oficial de Capcom), donant lloc a una fructífera saga que inclou les versions Alpha, 2nd Impact o 3rd Strike. Aquestes dues últimes difereixen de la resta pel que fa el ventall de personatges, a excepció dels emblemàtics Ryu, Ken i Chun Li. A l’últim nivell, Bison queda rellevat per Gill, una mena de déu de la destrucció.
Street Fighter ha estat adaptat en forma de sèrie d’anime i de pel·lícula d’imatge real.
BATUSSES SOBRE LA MARXA
El 1989, Capcom va treure al mercat el videojoc Final Fight, tot i que la trama esdevé al 1990. L’acció transcorre en una ciutat fictícia anomenada Metro City, on el crim impera amb total impunitat. Els tres herois de la història són Guy i Cody, amics de la infància, i Haggar, alcalde de Metro City i ex lluitador de wrestling. Tots tres han de vèncer els esbirros que els surten al pas, els quals es van repetint successivament. L’objectiu final és el d’alliberar Jessica, filla de Haggar, segrestada per l’organització criminal Mad Gear com a mesura d’extorsió.
Final Fight constitueix una extensa sèrie d’entregues que abasta títols com Apocallypse, Revenge o Double impact, la més recent (2010).
DUES SAGUES RETROALIMENTADES
La principal característica de Capcom és la retroalimentació. La companyia de desenvolupament de videojocs ha integrat personatges de Final Fight a la saga Street Fighter i viceversa.
Guy i Cody figuren al quadre de lluitadors de la versió Alpha. També inclou Sodom (híbrid de samurai i jugador de futbol americà), adversari dels herois de Final Fight. Tanmateix, a les edicions 2nd Impact i 3rd Strike hi apareixen dos dels esbirros de Mad Gear: Axel i Andore, aquí rebatejat com Hugo.
Les variants de la saga Final Fight anomenades Golden Plus i Alpha enfronten els combatents d’Street Fighter amb els malfactors de Metro City. No obstant, però, els caps de cada nivell són els sequaços de Bison.
XOC DE FORCES COMBINADES
En alguns dels seus productes d’entreteniment, Capcom ha recorregut als crossovers (encreuament de personatges de diferents sèries). Una prova d’això la representa Street Fighter vs X-Men (1996), en què Ryu, Ken i companyia formen equip amb els mutants de la factoria Marvel.
L’any següent en va sorgir una continuació: Marvel Super Heroes vs Street Fighter.
El 1998 arribaria Marvel vs Capcom: Clash of Super Heroes, que tornaria a reunir els personatges d’ambdues sagues, incorporant-ne d’altres com Mega Man. En aquesta entrega, a més intervenen algunes de les criatures creades per Capcom al llarg de la seva història a manera de comodí. Aquest títol va donar peu a cinc seqüeles més, quatre de les quals només són jugables en suport de videoconsola.
SEMBLANCES MÉS SOSPITOSES QUE RAONABLES
El 1989, coincidint amb el llançament de Final Fight per part de Capcom, la seva competidora, Konami va comercialitzar el videojoc Crime Fighters. Ambdues ficcions recreatives comparteixen similituds com la mecànica de joc: combatre el crim en una ciutat anàrquica, la qual evoca inevitablement Nova York.
Crime Fighters va tenir una seqüela titulada Vendetta (1991). Les quatre figures d’acció s’assemblen sospitosament a lluitadors tan llegendaris com Hulk Hogan, Mr.T (l’M.A. d’El equipo A), Mike Tyson i Jean Claude Van Damme.
A Vendetta li va seguir Violent Storm (1993), amb gràfics al més pur estil Final Fight. Coincideixen en elements com les franges indicadores de nivell vital dels personatges incloent els respectius rostres i noms.
Al llarg de la història, els videojocs en general i el gènere de lluites en particular han evolucionat respecte la qualitat gràfica. Dels fons bidimensionals i animacions planes a textures cromàtiques i efectes visuals cada cop més realistes.
Les consoles domèstiques i dispositius digitals han deixat obsoletes les màquines recreatives, així com els teclats de videojocs (gravats en casset o disquet), els quals funcionaven amb un joystick.
Dels salons recreatius a les llars, Capcom porta donant joc des de la dècada dels vuitanta a través de lluites a cop de comandaments.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
