La Fira d’abril és una festa popular de tradició andalusa que procedeix de la Sevilla del 1846, ciutat en la que se celebra cada any. El seu objectiu és donar la benvinguda a la primavera.
Per aquest motiu, la diversió, la música i el bon humor són les tres característiques principals que no poden faltar durant els 10 dies i 2 caps de setmana complets que duren les festes, allargant-se fins a principis de maig com l’original.
Aquesta festa se celebra una o dues setmanes després de Setmana Santa, per això és habitual que comenci a finals de mes o a principis d’abril segons el calendari lunar.
Orígens agrícoles
L’origen de la fira prové de el dia 25 d’agost de l’any 1846 en què dos regidors, un català i l’altre basc, van presentar una proposta a l’ajuntament demanant que es celebrés una fira agrícola i ramadera. L’alcalde de llavors la va aprovar i va fixar els dies 18, 19 i 20 d’abril per celebrar-la.
La primera fira es va celebrar al Prat de Sant Sebastià, amb un ambient campestre i amb 119 casetes.
Amb el pas el temps, aquesta festa va esdevenir una de les més conegudes de Sevilla.
La fira es porta a terme en un recinte obert a l’aire lliure al barri del Remei denominat El Reial.
Dit recinte, al seu torn, es divideix en 15 carrers, cadascuna amb el nom d’una figura important del toreig al costat de la llegenda resumida de la seva biografia.
Per elles circulen diàriament genets, cotxes de cavalls i milers de visitants.
Tota ella és plena de vida, alegria i colorit.
Té un color especial
En una de les seves zones es troba les típiques casetes on es reuneixen algunes associacions per realitzar diferents actes festius referents a la tradició i cultura popular amb les seves actuacions musicals i balls.
A l’altra zona hi ha les atraccions, la delícia de nens i famílies, en la qual destaca la nòria.
Aquesta festivitat comença el dissabte a les dotze de la nit amb l’”alumbrao” en què s’estrenen els llums brillants que l’adornen.
Els carrers brillen amb els seus respectius fanalets i la portada d’entrada il•luminada pels seus milers de bombetes.
Aquesta mateixa nit la gent la viu com si fos la de Cap d’any.
Folklore en estat pur
Les dones llueixen els seus vestits de faralaes i altres les seves peces tradicionals de ramader.
Es pot gaudir del típic ball de les sevillanes, dels toros, de la seva cuina amb el tradicional “pescaito fregit, el pernil, les tapes o el rebujito (que és una barreja de vi de camamilla o fi amb una gasosa gust llima-llimona i menta).
També destaca l’ambient festiu, els concursos de les casetes millor decorades i de l’espectacle de focs artificials al costat de el riu Guadalquivir de l’últim dia i finalitzant a l’alba amb l’opció de degustar els típics xurros amb xocolata.
És tota una experiència aconsellable per a qualsevol que vulgui anar a viure-la en persona.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
