Quan va ser inaugurada el 1910, La Pedrera/Casa Milà no va deixar ningú indiferent. De fet, la premsa de l’època va representar l’edifici d’Antoni Gaudí com un magatzem de zeppelins, com si fos una aberració del Modernisme. Però per aberracions contra el Modernisme, les que han castigat alguns immobles de l’Eixample, mutilats pel terrat per afegir-hi pisos addicionals (remuntes). L’aspecte gris i adotzenat de les prolongacions trenca abruptament l’armonia arquitectònica del conjunt.
Aquest deslluïment estètic es va produir durant la dècada dels 60. És a dir, durant el mandat de José María Porcioles com alcalde de Barcelona entre els anys 1957 i 1974. La pràctica consistent en la modificació d’edificis modernistes, irrespectuosa amb el disseny original va ser coneguda com la “Solució Vertical”.
CONTRAST ENTRE VERD I GRIS
El tram de la Gran Via de les Corts Catalanes comprès entre les places d’Espanya i Universitat atresora joies del Modernisme com la Casa de la Lactància. Concretament al número 439 (entre els carrers Entença i Rocafort) de l’artèria que travessa Barcelona d’un extrem a l’altre es troba la Casa Pere Brias.
L’arquitecte d’origen argentí García Núñez va ser l’encarregat de projectar l’immoble el 1903. Les dues tribunes del pis principal i els balcons, d’un exquisit barroquisme ornamental, mostren unes formes sinuoses. El color natural de la pedra en què estan forjats contrasta amb el verd pistatxo de la façana frontal. Tanmateix, el conjunt de la Casa Brias contrasta amb la grisor dels tres pisos superiors (un amb balcons, i dos amb finestres rectilínies), construïts segons els cànons dels anys 60.
EL FORMIGÓ CORONA LA PEDRA
Al número 76 de la Rambla de Catalunya (a tocar del xamfrà del carrer València) s’emplaça l’edifici Casa Evarist Juncosa, el disseny del qual és obra de Salvador Vinyals i Sabaté. L’immoble, de façana formada per blocs de pedra, amb balcons i tribuna principal, va ser construït entre els anys 1913 i 1915.
L’aspecte original es va mantenir inalterable fins que el 1964 va quedar inaugurat l’hotel Regente. La reconversió va comportar l’eliminació de l’àtic revestit en pissarra, com la cúpula central que el coronava. En el seu lloc van ser afegides quatre remuntes, en dues de les quals, les finestres formen una mena de graella forjada en formigó. Damunt d’aquestes se superposa un doble àtic. El luxós hotel Regente ha deslluït una joia de gran valor arquitectònic com és la Casa Evarist Juncosa.
TAMBÉ EN EL RACIONALISME
L’extensió estructural no es va limitar a les finques modernistes. A la cruïlla entre els carrers Muntaner i Laforja s’emplaça l’edifici que allotja la clínica Barraquer, referent mundial en oftalmologia. Concebut el 1934 per l’arquitecte Joaquim Lloret segons els paràmetres del Racionalisme inspirat en l’Art Déco, l’immoble va quedar acabat el 1941. Les obres de construcció es van postergar per la Guerra Civil.
Inicialment, l’estructura constava de quatre plantes de cantonada arrodonida, incloent l’àtic que va ser l’habitatge d’Ignasi Barraquer. No obstant, però, a partir del 1971, l’edifici públic va créixer amb la integració de dos pisos més. La reforma va suposar la desaparició de la terrassa. Això sí, l’ampliació vertical s’adiu amb l’estètica de la façana, per la qual s’estén horitzontalment una renglera de finestres per pis.
GESTIÓ MUNICIPAL INFAME
La gestió de José María Porcioles al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona es va caracteritzar per l’especulació a costa del patrimoni arquitectònic. L’alcalde promotor de la “Solució Vertical” va arrasar perles arquitectòniques com la Casa Trinxet, fulminada per la piqueta el 1967. La Casa Vicenç Ferrer va ser sacrificada el 1968 per afavorir l’ampliació de la sucursal d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya.
Aquesta política va encunyar la frase “Si quieres construir a montones, llama a Porcioles”. I és que el màxim responsable del consistori barceloní en ple franquisme va omplir la Ciutat Comtal de colossals edificis d’oficines i habitatges. No obstant, però, el major despropòsit perpetrat per Porcioles va ser, sens dubte, la superposició de modern sobre modernista. En altres paraules: la vulgaritat per damunt de l’encant.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
