A Espanya hi ha molts atractius que els turistes vénen a buscar com la gastronomia, les platges, el sol, però sobretot el ball nacional per excel•lència: el pasdoble.
És un ball autèntic, genuí, que quan estàs a l’estranger acabes trobant-lo a faltar.
Aquest ball que tant representa aquella Espanya cañí dels 60,70 i 80 en què circulaven els Seat 600, el mini i el “tauró” entre d’altres tants cotxes d’aquella època per les nostres carreteres.
El pasdoble, un ball amb història
L’origen del pasdoble es deu a una coneguda marxa militar que va ser adoptada per la infanteria francesa que obligava a la tropa a portar un pas ordinari de 120 passos per minut.
A partir de llavors ja va fer acte de presència a les curses de braus, de manera que també se’l coneix com un ball de la tonada escènica que es va donar a conèixer com una composició inèdita fins a la primera meitat de segle XIX.
Altres modalitats al mateix pas
Es coneixen altres modalitats de pasdoble al territori espanyol, entre les més conegudes es troben “Suspiros de España”, “El gat salvatge” i “Espanya cañí”, entre d’altres.
A Benidorm i altres pobles ja és costum escoltar com a banda la de Paquito el chocolatero. Fins i tot a Mèxic sonen “El avi” i “El banderiller”.
La història del pasdoble és molt extensa i aquest ball s’ha popularitzat no només a Espanya sinó també a Mèxic, Puerto Rico, Colòmbia i fins i tot en algunes zones dels Estats Units (EUA).
El primer pasdoble és espanyol
També és molt destacable la dada d’on es va originar el primer pasdoble de la història. Va ser compost per Manuel A. Ramon Ferrando Gonzales que li va posar com a nom “El Moro Guerrero” a la dècada dels anys seixanta de segle XIX.
El pasdoble és molt més que un ball, ja que ja forma part de la nostra història més daurada. A les proves em remeto.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
