La pel·lícula d’animació 3D “Valentina” pretén ensenyar que, malgrat tenir la síndrome de Down, amb perseverança i actitud positiva qualsevol somni és possible. Alguns escèptics podran interpretar aquesta conclusió com una utopia. Però, en la vida real hi ha una “Valentina” que, a l’igual que la protagonista del film de Chelo Loureiro ha cregut en ella mateixa per assolir les metes marcades.
Noelia Garella és una dona argentina de 36 anys que s’ha convertit en una de les primeres persones amb la síndrome de Down en exercir de professora escolar. La seva és una història de lluita per l’acceptació en una societat encara reticent vers les persones en situació de discapacitat intel·lectual. Noelia, no tan sols ha aconseguit el seu objectiu professional, sinó que a més ha estat premiada amb reconeixements institucionals.
PER ALGUNS, UNA ABOMINACIÓ
Quan Noelia Garella va venir al món, els metges que van assistir a la seva mare en el part, van donar el seu condol al pare del nadó. Amb aquelles paraules, el progenitor de Noelia va interpretar que la criatura havia sortit morta del ventre matern. Però el que els facultatius volien dir és que havia nascut amb la trisomia 21. Però, lluny de significar un revés, el matrimoni Garella va veure la seva filla com una nena més.
Durant la seva infància, Noelia solia jugar a fer de professora amb la seva germana. Aquells jocs van despertar la seva vocació docent. Per acomplir el seu somni, Noelia va cursar una carrera universitària. Tot i llicenciar-se, a la jove se li tancaven una rere l’altra totes les portes a les quals trucava. En una escola bressol on Noelia va intentar que la contractessin, la directora la va rebutjar al·legant que “no acceptem monstres”.
LLIÇONS DE GRAN VALOR PEDAGÒGIC
Noelia ha estat capaç d’obrir-se camí, tombant els murs que representen els clixés estereotipats vers les persones amb la trisomia 21 i discapacitat intel·lectual. Actualment, aquesta dona coratge treballa de professora en un centre educatiu com a professora, encarregant-se del programa d’estimulació primerenca a la lectura. Que una docent tingui la síndrome de Down suposa un valor pedagògic afegit, atès que fomenta en els més petits el respecte inclusiu.
Malgrat tot, els pares d’alguns dels nens al càrrec de Noelia, així com altres docents encara se la miren amb recel. Reticències a part, la professora té molt clar quins valors pretén inculcar en els seus alumnes: “Vull ensenyar als nois a que creixin valents i a que no discriminin ningú”, assegura Noelia en tota una declaració d’intencions.
ERROR RECURRENT
Sovint, els mitjans de comunicació incorren en l’error d’equiparar la síndrome de Down a una malaltia. Recentment, la revista “Más corazón” va publicar un article en què es feia ressò de la fita aconseguida per Noelia Garella. En dues de les línies, el text esmenta que Noelia “pateix” la síndrome de Down.
Un altre exemple el trobem en un número del diari “20 minutos”, on va aparèixer un article sobre Madelaine Stewart, model amb síndrome de Down. La informació publicada feia referència a la condició de la jove australiana amb alteració genètica utilitzant el verb “patir”.
Resulta més correcte dir que la síndrome de Down més aviat es té. Malauradament, tant els mitjans de comunicació com les societats contemporànies encara tenen interioritzada una visió distorsionada sobre les persones amb trastorn cromosòmic i discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, amb la seva determinació i tenacitat, Noelia Garella ha demostrat que el món té molt a aprendre d’un cromosoma de més.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
