Si per alguna cosa és mundialment coneguda Barcelona és per la seva arquitectura modernista, de la qual, Antoni Gaudí és el màxim referent. No obstant, però, algunes de les obres més representatives s’han perdut víctimes de l’especulació imperant a les dècades de 1960 i 70. Durant aquest període, la Barcelona governada per José María Porcioles va sacrificar part del seu patrimoni arquitectònic.
Entre les pretèrites joies modernistes es troba la finca coneguda com Casa Miralles, de la qual es conserva el sinuós mur frontal. Aquest vestigi roman al número 55 del passeig Manuel Girona com a testimoni del que va ser Sarrià abans de convertir-se en l’actual districte. Avui en dia, l’arc dona accés a un conjunt de blocs d’habitatges de maons taronges, paradigma de l’urbanisme més despietat.
ARQUITECTURA INCONFUSSIBLE
El 1901, l’industrial de la construcció Hermenegild Miralles va encarregar a Antoni Gaudí el disseny d’una residència estival a Sarrià, aleshores un poble burgès. La finca es va edificar en uns terrenys que havien pertangut a Eusebi Güell, mecenes de l’arquitecte reusenc i amic de Miralles. L’immoble va ser obra de Domènec Sugrañes, mentre que Gaudí es va limitar a concebre el mur que el cerca.
El tancat que delimitava el perímetre de la finca reuneix dos dels trets més característics en la peculiar obra del creador modernista. D’una banda, el seus sinuosos contorns, i de l’altra, el seu revestiment de “trencadís”, integrat per fragments de pedra formant un puzle. L’arc d’accés està coronat per una teulada a dues aigües rematada en ferro, el relleu del qual evoca una xarxa de pescar.
CONSERVACIÓ AMB HOMENATGE INCLÓS
A la mateixa zona on va existir la finca Miralles, avui es troba un grup d’habitatges. Entre els anys 1968 i 1973, es va construir el conjunt de blocs “Les Cotxeres”, obra de l’arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat. El nom de “Les Cotxeres” és degut a que els immobles estan assentats als terrenys que havien ocupat els garatges on es guardaven els tramvies. Les formes anguloses dels edificis de maons taronges contrasta amb la silueta curvilínia del Portal Miralles.
L’any 2000, coincidint amb la restauració del Portal Miralles es va col·locar una estàtua a imatge d’Antoni Gaudí com si custodiés la seva obra. L’escultura de cos sencer a escala natural és obra de Joaquim Camp. Si bé el gran referent del Modernisme va fer de Barcelona una ciutat singular, el Portal Miralles és l’arc de la memòria “gaudiniana”.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
