
QUAN L’AQUAREL·LA ES TORNA VIDRE
Vidre, tot és de vidre. L’ aigua, el reflex oblidat, el mirall del mar. Vidre, tot és de vidre. El cistell que es veu i no es mira. Vidre, tot és de vidre. És l’esbós d’una aquarel·la fina.
Vidre, tot és de vidre. L’ aigua, el reflex oblidat, el mirall del mar. Vidre, tot és de vidre. El cistell que es veu i no es mira. Vidre, tot és de vidre. És l’esbós d’una aquarel·la fina.