El cafè forma part de la nostra cultura. Ens el prenem de bon matí, barrejat amb llet i, sovint acompanyat d’una pasta (generalment un croissant), o bé d’un entrepà. El cafè també posa la cirereta a un àpat, ja sigui sol, com un tallat (amb llet) o com un “cigalò”, combinat amb licors. El cafè prové d’una planta cultivada a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, on el clima és més propici per la seva producció.
Entre les marques líders del sector a Espanya destaquen Nescafé, Bonka Marcilla o Saimaza. No obstant, però, a la llista de fabricants de l’estimulant producte cal afegir un nom tan nostrat com Soley, estretament vinculat a Barcelona. Des dels seus inicis, l’empresa torrefactora ha volgut transmetre una imatge de proximitat, identificada per un sol com a emblema corporatiu.
CULTIVAT EN LA CULTURA CAFETERA
Jordi Soley i Soley va ser un empresari visionari que, des de ben jove es va amarar de la cultura cafetera. El 1942, amb setze anys, Jordi Soley es va emancipar, instal·lant-se a casa de Jaume Roure, fundador de Cafès Rovi. L’artífex de la marca barcelonina va fer les Amèriques visitant plantacions cafeteres. Aquest periple va aportar a l’industrial l’experiència necessària per fundar Cafès Soley el 1954.
La fàbrica primigènia de la marca del logotip del sol (juga amb els cognoms de l’empresari) es va erigir a L’Hospitalet de Llobregat. Jordi Soley va viatjar a Itàlia i Alemanya. L’objectiu era el de dotar la factoria de maquinària d’última generació per dur a terme el procés de torrefacció, mòlt i empaquetat. Respecte aquest última fase de la producció, Soley va ser pioner en l’envasat al buit i en llauna.
ALIANCES ESTRATÈGIQUES I FUSIONS
La història de Cafès Soley s’ha construït a base d’aliances estratègiques i fusions amb gegants de la indústria alimentària. A la dècada de 1970, Jordi Soley va establir un acord amb les famílies Ferrero i Ventura, fundadores de Nutrexpa (1940-2015), propietària de Cola Cao i Nocilla, principalment. L’aliança va comportar el trasllat de la fàbrica primigènia a una altra de més gran i moderna a la Zona Franca.
El 1984, Jordi Soley va vendre la seva torrefactora a l’avui desapareguda multinacional Jacobs Suchard, absorbida el 1990 per Philips Morris. Posteriorment, la cafetera barcelonina va passar a mans de Sara Lee fins la seva dissolució, el 2012. Actualment, sota el paraigües del conglomerat neerlandès Douwe Egberts, Soley continua fabricant els seus cafès, de torrat natural, mescla i descafeïnat.
MÀRQUETING DIRECTE AL GRA
En el terreny del màrqueting, per arribar al major número possible de consumidors potencials, Soley s’ha venut amb el lema “Fem un cafè, fem un Soley¨. Com estratègia de difusió, durant la dècada de 1960, la torrefactora s’anunciava per diversos mitjans de comunicació com la contraportada de La Vanguardia. En alguns Nadals de l’època, el propi Jordi Soley va felicitar les festes als lectors del diari.
Els històrics autobusos Chausson i Pegaso 6035 van lluir als laterals la firma catalana. El logotip anava acompanyat de l’eslògan “Sempre una tassa més”, igual que en els calendaris distribuïts per la cafetera, com el del 1976.
El 1990, Soley va difondre un espot televisiu rematat amb la frase “Les coses fortes tenen substància”. El missatge al·ludia a l’intens sabor del cafè fabricat a Barcelona.
EMBOLCALL ICÒNIC
A banda de l’eslògan una altra senya d’identitat que ha caracteritzat Cafès Soley ha estat el disseny de l’embolcall. L’estètica de l’envàs, actualment, consta del logotip (integra la senyera), sota el qual llueix la silueta d’una tassa a mode de “trencadís” gaudinià. El dors del paquet, segons cada varietat, incorpora la imatge de monuments icònics de Barcelona com l’escultura de la Sardana, a Montjuïc.
El tarannà corporatiu de Cafès Soley pretén transmetre proximitat. El “trencadís” que avui en dia predomina als paquets de la firma fundada per Jordi Soley reflecteix l’essència de la ciutat on va néixer. Amb aquesta filosofia d’empresa, la famosa frase “Fem un cafè, fem un Soley” evoca un aroma i sabor genuïnament barcelonins.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
Hola,
Gràcies per l’article de l’empresa creada pel meu pare.
Interessant saber d’on ha tret tanta informació.
Jordi Soley
Hola nací en el 55 y desde que tengo usó de razón el café Soley para mi es el mejor pero últimamente es diferente su testura y color yo soy muy fiel a mis gustos y me da un poco de pena pero sigo con el mismo café pero bueno es una pena