Vet aquí una vegada hi havia dos nens, que es deien Jan i Pol, que van sentir un soroll. Alguna fada deia: recolliu les joguines tots dos. Els nens li van fer cas i la fada va preguntar si l’endemà tenien escola. Ells van contestar que sí. Els dos nens van preguntar perquè havia vingut la fada. Ella va contestar: per veure si feu cas als pares. Sí que fem cas, van contestar el Jan i el Pol. Però la fada va dir: no massa, jo controlo amb la vareta màgica quan no em veieu.
Els dos nens van començar a cridar i els seu pares van dir: què passa aquí? El Pol va dir: que hem vist una fada. És veritat, va dir en Jan. Els pares sense creure-ho, de cop i volta van veure la fada. Els pares bocabadats van quedar muts. Aquests són els nostres pares, van dir els nens. I la fada va contestar: tan de gust conèixer-vos. La fada va veure una cosa estranya els darrers dies. I va preguntar a la mare si el Pol l’ajudava a treure la roba. La fada va preguntar: sols us podeu posar el pijama? I la mare li diu a la fada: són mandrosos. D’acord, va dir la fada als pares. Faré que els vostres fills us ajudin. I la fada va preguntar si ja havien sopat. Aleshores la fada els va dir que era hora d’anar a dormir.
Que descanseu, va dir la fada. Bona nit, van contestar el Jan i el Pol. Li van dir: gràcies fada. De res nois, va dir la fada. Ja no van veure més la fada, només va venir a deixar una sorpresa. Els dos nens l’endemà van veure que la sorpresa eren monedes de xocolata. Els pares van trobar que també els hi havia deixat alguna sorpresa i a la fada van dir adéu.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
