Vas venir en mi com una ventada
les papallones volaven per l’ aire,
i jo ballava, vivia,
en un vestit blanc de seda.
Creia que erets com el vi dolç,
però vas ser agri, com el vinagre.
Veia els teus ulls, el teu somriure
i em perdia,
m’ encantava!
L’únic que volia era la felicitat del moment.
Les carícies de les teves mans
em despertaven d’ una son letal.
Vas venir en mi com una ventada
jo ni t’ esperava.
Va ser sobtat,
sense demanar-ho.
L’ alegria em dominava i em diverties.
Erets com un Pinotxo.
Un nino de fira.
Tot i així, eres guapo,
què més podia demanar.
Però el sol cau i la pluja de la tristesa sempre surt.
Les llàgrimes dels núvols em feien presa,
i em sentia com un cabirol a sota d’una nit de lluna plena.
Vas venir en mi com una ventada
l’aire m’avisava i la màgia,
era feta en pols.
Tot era un espetec entre sales.
Només tenia una mirada a sobre
i aquest erets tu.
Erets l’escollit del meu cor.
I dimonis!
L’ànima em bullia
tan sols per poder
estar a soles amb tu.
Però no va ser!
No ha pogut ser!
Dimonis!
Tot és un misteri envoltat a tu.
Vas venir en mi com una ventada de llum sona ridícul,
parlar a través d’una onada invisible.
Però el foc el tinc
i em crema com flames de circ.
Vas venir en mi com una ventada
l’ al·lè em vas robar,
em vas treure el meu sospir
sense pensar que em sentia hipnotitzada.
Em vas atrapar tot sent un menut ocell de vida.
I no sóc de vidre!
Nen d’ aclam.
Volia volar amb tu en ales d’àngel.
I que m’has fet?
Ara tan sols visc en solitud
les pedres d’un infern de dol.
M’he tornat en un gos ferit
quan va al veterinari.
La mort ja la porto al cos sense cercar-la.
Erets l’escollit del meu cor.
Tot i que les fletxes em venen
com rauxes amables.
Vas venir a mi com una ventada
i la sang de dins em crema,
em mata,
em bull,
com una malla.
És que el rebuig el porto a dins
com un desig incansable.
Ara veig tot fonedís.
La sorra,
les cortines,
les sabates.
S’ha fos! M’he fos!
Els corbs em visiten,
sentin com les bruixes
em posen els dits a sobre
i em mengen en una llar de foc,
em cruspeixen el cor.
Ja no tinc pressa!
Perquè les brases m’ escalfen la pell
i m’abracen a petits petons
en un débil tro.
Vas venir en mi com una ventada.
Et veia com un cavaller,
un príncep sincer
i sense petar la xerrada,
amb el teu suau silenci m’ embruixades,
em captives.
Sentia en el meu interior com creixia
un amor sense límits,
escoltant música al voltant.
Però ha sigut solament una besada
de cordes avellutades.
I mai més sentiré,
presenciaré,
una cosa així.
No notaré aquesta carícia que em dansava
pel cap semblant a un acord guitarra càlida.
Ara sóc una princesa tacada d’oli embrutat,
d’una xemeneia calcinada desfeta per carbó.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
