Al llarg de 100.000 milles he viatjat
flotant a l’aire en blanc.
Només sentia màgia
en ombres espectrals,
era com si estiguès sola
en un somni junt a un príncep especial.
Tan sols amb ell,
canviant paraules,
ànimes en un més enllà.
S’havia transformat en un món de temps parat.
Els seus ulls amb els meus,
les seves mans amb les meves,
era com un mirall en una sola unió.
Al llarg de 100.000 milles he viatjat,
com si fos un rellotge congelat.
Semblava un núvol d’aigua de mar.
Tot era en blanc.
Una il·lusió agafada d’un mur invisible,
Indescriptible,
que no és podia ni trencar.
El vent era nostre,
el cor s’havia agermanat,
les nostres mirades buides s’havien unit i no s’aturaven mai.
Al llarg de 100.000 milles he viatjat, i tot era en blanc.
Amb un dolç ventijol s’havia emportat un vestit de seda i a través d’aquest tratge ens
abraçavem, com si no ens importès res.
Sense puguè respirar.
Tot s’havia fet únic.
Ens haviem quedat palplantats l’un amb l’altre.
Tot s’havia parat.
Tan sols erem ell i jo en un ventall de carícies suaus.
Quin viatge tan estrany, que l’assaboria mentres que no deixava anar el seu rostre musical.
Al llarg de 100.000 milles he viatjat tot anant en blanc.
Semblava com si portés unes ales ballant al seu voltant.
I potser sona ridícul però notava que un àngel m’haguès rescatat d’una carrera de glaç.
La nostra pell s’havia fos en aquell precís moment.
Es fonia amb dolçor i els nostres llavis s’havien quedat en una petita gebrada, de petons
segellats.
Això és un viatge en un món que no és pot explicar.
Tot era un amor fet d’un blanc esborrat.
I era preciós!
I tornaria a escriure’l, però el faria en sorra fins que les onades el fèssin desaparèixer en un
sol cop de destral.
Voldria tornar a fer aquest viatge encara que sigui amb un altre persona,
i que no sigui ell.
Que sigui un tritó, un dofí o el mateix vaixell d’en Peter Pan.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
Una vegada més em sorprèns , amb la teva poesía i el teu món sensible !!!