Des de l’infinit d’aquell cel blavós
puc contemplar el sol començant el dia d’entre els núvols.
Són els seus bufons ullets que estant prop
de la meva estimada
sóc testimoni i al mateix temps contemplo
el despertar de la seva mirada.
Aquella mirada seva a través del sol
es reflectia el seu rostre
entre aquelles cristal·lines aigües.
Entre ella i jo, ballàvem entre el vaivé de l’onatge
i al ritme d’aquella bella música
que a través de la brisa marina em transmetia
la seva bufona veu.
La nit estrellada queia sobre nosaltres, enmig de l’infinit
firmament m’arribava la llum
il·luminant aquella blanca i fina sorra.
Jo la sentia com si fossin les seves mans acariciant
el meu cos, el meu cor palpitava alegre i content
perquè la sentia prop del meu.
De sobte jo també la vaig poder veure i dibuixant
sobre aquella blanca sorra el seu cos,
sentia que la meva ànima i tot el meu ser
l’estimava com ningú la podia estimar.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
