Potser fora maga en algun temps,
jo feia encanteris,
pocions,
sanacions
i fins i tot feia màgia.
Tinc una vareta que em fa companyia,
un gat que m’ajuda,
un ocell que m’avisa quan hi ha perill,
en aquests boscos tan lúgubres
que sembla que trepitgis un sòl fred.
No tinc calder,
ni tan sols un barret.
Sóc de vell bressol
i amiga de les bruixes,
naturalment porto toga.
Què esperàveu d’una maga?
Que us hipnotitzi?
No soc un il·lusionista
tan sols faig conjurs,
que em venen d’herència.
Tinc poders com tot ser màgic,
empleno de llum als més petits
o puc sorgir de les ombres.
Potser fora maga,
potser fora una bruixa poderosa,
puc ser bona o dolenta,
tot ve de la creació,
de la llum o de la foscor.
Potser fora maga,
fins a una certa època on Merlí
es feia esment.
Morgana la més temuda,
i el cor dels ciutadans vivien aterrits.
Potser era maga en algun temps,
un Stonehenge tal vegada una Irlanda pot…
però no se sap si la màgia existeix,
o és tan sols un conte
perquè nosaltres puguem somiar.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
