Mireu amb els ulls oberts
els passatges de la muntanya.
Caminant vaig veure
una casa petita.
Eren uns nans, era Blancaneus.
Uns nans que eren set nans.
Treballen i fan molta feina
a la mina van picant.
En acabar la feina estan cansats
i van deixant la feina pel dia següent.
Els nans es van sorprendre
hi havia algú a la casa.
Es van quedar parats
doncs algú havia fet la feina de casa.
No ho hem fet nosaltres, van dir.
Ella va ser qui havia fet això.
Van veure que era una noia adormida.
Hi havia set llits per set nans,
ella es va adonar que hi havia els nans.
Ja desperta va dir: no us preocupeu.
També va preguntar: qui sou?
Som nans que vivim al bosc.
Com has vingut fins aquí?
Van preguntar els nans.
Caminant, va dir ella,
he vist una casa molt xula.
Els nans van posar la cara vermella
i ella va dir: tranquils no us faré mal.
Un nan va preguntar: vols ser la nostra mare?
Ella va dir que sí i això va posar contents als nans.
Un dels nans va dir que pamplines,
doncs no volia participar.
Els altres nans sí que van participar
amb música alegre i contes.
Així acaba aquest poema.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
