Malgastaré les teves paraules a poc a poc
com si fos un parany d’aranya,
atrapada en una tela blanca i enganxosa.
Em quedaré allà com una figureta de cera,
el vent desaparegut sense més, del teu text,
de la teva boca sobrehumana,
que només tenyeix de mal.
La soledat arriba en el meu cor trist i ardent,
era com si fos una pel·lícula de sang.
Malgastaré les teves paraules
com una gossa oblidada,
abandonada, a ple carrer.
No callarà la remor del sol, ni de la pluja.
Solament aquell text em venia cada dos per tres,
ple de dolor i rancúnia.
No era pas sal.
Tan sols la veu s’havia quedat en el meu cap
i no podia respirar.
Volia cridar i no podia, la nerviositat em podia
no em calmava gens ni mica.
I esperava en aquell tel,
en aquella trampa
d’un dimoni de 8 potes.
Sense cap ni més.
Era una nina feta de porcelana i de vidre.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
