La dansa ha deixat de ser sinònim de perfecció i s’ha convertit en un instrument que desprèn emocions, i explica relats amb persones de tot tipus en escena. Vero Cendoya, és una coreògrafa i il·lustradora, que recentment ha estrenat al Mercat de les Flors ‘Kebo (Mapa de la pell d’un cos)‘, una creació amb intèrprets que desprenen passió i amor pel seu treball artístic, dos dels quals tenen síndrome de Down.
El valor de les cicatrius
L’espectacle, que és la segona part d’una trilogia, “és un homenatge a les cicatrius, a totes les experiències viscudes, encara que no siguin bones”, ha comentat la coreògrafa Vero Cendoya. A l’obra hi ha referències cinematogràfiques al manga japonès i a films tan diferents com ‘Memòries d’una geisha’ i ‘Kill Bill’.
Kebo és una paraula japonesa que s’utilitza per definir el pinzell que permet reparar fractures de peces ceràmiques que adquireixen valor després de ser recomposades, una metàfora que li serveix per posar en valor les cicatrius que, visibles o no, tot ésser humà adquireix al llarg de la vida. La companyia inclou ballarins amb i sense capacitats diverses.
Vanesa Reinón escribe sobre cultura: el teatro, los viajes y el baile son sus pasiones. Es la más reciente incorporación a la redacción de Èxit21.
