The Festival of Consciousness

A través del correu de Fundació Quiero Trabajoem va aparèixer un possible esdeveniment. No ho coneixia, i em va semblar una bonica experiència que vaig creure que em podria anar bé. Es buscaven voluntaris per a aquest esdeveniment, que es deia The Festival of Consciousness, o Festival de la Consciència. Em va cridar l’atenció, ja que mirava una cosa artística per a mi.

S’havia de fer paperassa, fins i tot un formulari. Podies sol·licitar on volies estar: al Hall, en els exteriors, en l’entrada…etc.

Vaig sol·licitar l’entrada, el hall i exteriors. M’ho van admetre.

ESDEVENIMENT DE FESTA

El 4 de juliol vaig tenir un sopar, perquè ens havíem de conèixer entre tots. Va ser una festa en gran. Va haver-hi servei d’àpats, cava, i podies demanar el que volguessis de beguda, sempre que ho tinguessin. Em van agradar els companys, i vaig conèixer a un dels meus managers.

Vam fer una activitat i va ser molt guay. La persona que ho va impartir, havia estat a l’Índia i tocava un instrument molt rar. Tot i així el seu so va ser molt bonic i dolç, perquè ens relaxava. Ens van fer un tour guiat.

12, 13, 14 DE JULIO

The Festival of Consciousness es feia en poques dates. Començaven a muntar el 12 de juliol al matí i va acabar el 15 ja que havien de desmuntar. Per tant, el 12 a la tarda, 13 i 14 van ser els dies més forts de treball, perquè venia molta gent.

El festival es feia en el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB), situat al Fòrum. Aprop del Centre Comercial de Diagonal Mar.

ENTRE SALES I RELACIONS

La distribució era magnífica, estava molt ben organitzat. The Connection Dome, Exploration Dome, Smash Dome, Sala Vip, Hearing Lab, Freedome Dome… Aquestes eren les carpes que havien. Managers, organitzadors, ponents i personal de seguretat s’ocupaven de tot.

La Sala Vip era pels voluntaris. Aquí et podies canviar de samarreta, descansar una miqueta i fins i tot menjar. No havies de pagar res pel menjar, tot era benefici per a nosaltres.

I tant aquí com en l’exterior, vaig conèixer al mateix Macaco. Em vaig fer una fotografia amb ell, i és un home encantador, molt maco.

1000 EXPERIÈNCIES

En Smash Dome es feia una activitat de bombolles, era una de les meves tasques. Em va agradar molt, ja de petitona m’encantava fer bombolles de sabó. Vaig gaudir molt. Em van parlar de la banyera d’aigua i gel, i vaig ficar les mans. Primer una, per a veure com estava l’aigua. Estava boníssima, així que vaig ficar l’altra. Em vaig mullar la cara, i em vaig assabentar que anava molt bé pel cutis. Jo no ho sabia i em va sorprendre.

Abans d’entrar en el CCIB havien muntat un llit de coixins, uns berenadors, una carpa de l’Estrella Damm i tota una filera de foodtrucks.

En un dels meus moments de descans em vaig estirar en el còmode llit de coixins.

Ví a Macaco cantar, encara que va ser molt breu perquè estaven provant.

Va ser tot preciós. A més al InfoPoint hi havia un trosset ple de llibretes artesanes, marcapàgines i llibres.

Em vaig comprar una llibreta, perquè era molt diferent de les que tinc. A més cridaven molt l’atenció, i això a cara al públic va molt bé per a vendre. Vull esmentar que vaig tocar per primera vegada el gong, i va ser una cosa única i molt terapèutica.

A LA PORTA DEL FESTIVAL

En l’entrada havíem de descarregar el ticketerum, un programa per a identificar a les persones que entraven. I posar la polsera que els corresponia. Ja que havien bons d’un dia, d’un cap de setmana sencer o bé de 3 dies.

Així que a través del QR, podien accedir.

Algunes persones venien perquè tenien la curiositat per saber què es feia allí. Normal si estàs al costat del Museu de Ciències Naturals, que està dins del Fòrum.

DESITJANT TORNAR A VIURE-HO

M’ha encantat tant col·laborar en aquest esdeveniment, que em bolcaria de nou en això. En aquest cas, per experimentar l’ésser una de les ponents. Fer una xerrada i fins i tot una conferència.

Seria una altra experiència especial.

He tingut molt bon record, i del personal també.

Tots m’han fet sentir-me molt bé, i com una més. Tenir una companya amb Síndrome de Down, els ha ajudat a ser més humans encara. La companyia ha estat per agraïr.

Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.

Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *