Quan vaig acabar els estudis, vaig treballar en el restaurant del centre cívic de Begues. Després d’un temps vaig acabar el contracte i vaig estar 1 any a l’atur. Va ser quan vaig iniciar el 2016 -2017 el Curs Projecte Singular, un programa de Garantía Juvenil.
Va ser un curs per aprendre a fer empreses petites com Gooping. Vam iniciar a tirar idees, i va sortir aquest projecte de menjar a domicili. Però no va sortir a la perfecció i vam pensar un altre projecte més viable. Vam fer una carpa venent samarretes i punts de llibre dissenyats per nosaltres mateixos per Sant Jordi.
En els anys 2017-2018 va començar la meva trajectòria periodística com a redactora d’Èxit21 (de la Fundació Catalana Síndrome de Down). Vaig començar a fer entrevistes: a la Maria Soledad Cisternas Reyes (de l’ONU), a una banda que es diu ol’Green, entre altres…. I feia molts articles parlant de temes de política, de vacances, cultura. Vaig provar una mica de tot.
Després vaig fer un curs periodisme a Down Catalunya. Entre les entrevistes que vaig fer, es troba una a Lluís Enrique, que va ser un èxit. També vaig entrevistar a l’Ada Colau, Jordi Hurtado, entre altres. Va ser un curs més teòric, que amb va anar molt bé.
Tots els cursos periodístics no tenen els mateixos mètodes. Però han sigut una experiència única que amb van ajudar a guanyar més seguretat a l’hora de fer una entrevista.
Vaig pensar que havia de fer un pas més amb el periodisme. I ho vaig trobar a prop de la Fundació Catalana (FCSD), el Master D. Vaig fer un máster de locució de ràdio i televisió. Durant 2 anys vaig fer el máster, que no era gens fàcil. Però vaig tenir a dos persones que amb feien a lectura fácil tots els temes i finalment tinc el certificat del màster. El vaig aprovar i completar fins el final. Pot ser que hagin quedat alguns temes que ja eran optatius, però amb vaig sorprendre gratament de que el final ho vaig aconseguir.
El tema és que després de la meva experiència ha sorgit una nova experiència empresaria que anava a ser una academia d’arts escèniques, però finalment s’ha convertit en ACS.
És una escola d’arts escèniques inclusiva per a tot tipus persones amb discapacitat i sense. Tothom que es vulgui dedicar a la música i a les arts escèniques. També col·laboraran en un projecte emprenedor de representació artística, creador d’obres teatrals i editors als mitjans de comunicació. Hi haurà monitors professionals que els ajudaran a formar-se en totes les disciplines de les arts escèniques: cant, violí, piano, flauta, interpretació i un treball tesi. Podran decidir què fer, si ser artista independent o formar grups musicals, i tindran ajuda psicològica i ajuda per crear el seu futur com a artista.
És un projecte que li he posat moltes ganes i motivació. Mentre el construeixo, també en vull fer difusió i d’alguna manera per això torno a Èxit21, per reivindicar tot el que he treballat per arribar a on he arribat. Jo penso que donar-me a conéixer per mitjans de comunicació pot ser un trampolí perque el projecte sigui real i tingui una bona finalitat.
ÈXIT21 pot ajudar a la societat a que les persones que no ens coneixen, puguin veure com ens expressem i puguin reflexionar sobre com som nosaltres. A mi em pot ajudar a ser més sociable, a superar barreres i poder expressar-me millor.
