Les dues cares de la lluna

La meva bella blanca lluna

que té el reflex de la teva mirada,

anhelo poder observar-te

des de la immensitat de la nit.

Sentir en el meu despertar

la resplendent ombra del sol,

en el més bell inici el dia.

Com en un llenç

dibuixa en el cel,

una silueta de dona.

De la màgia de la nit,

sent la meva presència

a través dels teus somnis.

Amb l’ardor dels nostres cossos

deslligats a la passió.

Crema amb mi mentre encenem

aquest foc etern,

amb la mateixa intensitat

que transmeten els teus llavis

amb els meus.

Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.

Francisco Marin té una novel·la en curs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *