De tota la meva trajectòria, de la qual en parlo al meu primer llibre Ignorant la SD. Memòries i reflexions, i de la qual en segueixo fent camí, m’emporto moltes coses. De petit, vaig estar en una escola d’educació especial que es deia Taiga i, després, a l’escola ordinària Sadako, d’on guardo el record del companyerisme que hi vaig trobar.
Quan ja era gran, vaig començar a treballar al FC Barcelona, a les oficines i al Miniestadi. Després, vaig treballar a l’Obra Social La Caixa. D’aquests 30 anys de feina, m’enduc el record inoblidable dels meus companys venint al tanatori quan va morir la meva mare.
El 26 de maig del 2018 es va publicar el meu primer llibre de memòries i reflexions. Ara sembla que vaig cap a un segon llibre per l’any que ve, en què també hi inclouré dibuixos de la meva dona, l’Eva Casalprim. Amb la publicació del llibre vaig decidir dedicar-me a fer més activisme i deixar de treballar per a altres empreses. Des de llavors, dedico el meu temps a escriure llibres i articles a la revista Èxit21 i a fer activisme pels drets de les persones en situació de discapacitat intel·lectual a l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta.
Tot s’aconsegueix amb perseverança
És gràcies a tota la meva perseverança, marcant-me reptes i objectius, com el de casar-me amb l’Eva, un dels reptes més grans de la meva vida. Cal destacar també la perseverança dels meus pares per crear la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), cadascú a la seva manera. Per què dic que cadascú ho feia a la seva manera? Perquè si el meu pare no hagués perseverat amb la llei Lismi, més coneguda com la Llei Trias Fargas, la meva mare, Montserrat Trueta, no hagués persistit en la seva lluita per fundar aquesta organització.
És per això que el passat diumenge 20 d’octubre, a Cervelló, em van atorgar el Premi Tarradellas Persevera per la meva trajectòria i perseverança.
Una de les coses que em fa recordar aquest premi és el que sempre em deia la meva mare: “No t’han de dir el que has de fer perquè se suposa que ja ho saps”. Era una manera de dir que, d’alguna forma, jo ja sabia com guanyar aquest Premi Tarradellas.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
One thought on “Perseverant, recullo el Premi Tarradellas”