Quan parlem d’amor, ens referim a un sentiment universal que senten les persones les unes per les altres.
En el cas que ens ocupa, fem èmfasi en aquelles relacions entre persones amb síndrome de Down (SD), és a dir, que tenen totes dues el mateix cromosoma 21.
Però ens omplim la ment d’incògnites o preguntes sobre què passaria si ens enamoréssim d’aquelles persones que no tenen síndrome de Down.
Moltes persones i la societat en general solen tenir prejudicis a l’hora de tolerar relacions entre persones amb síndrome de Down o alguna altra situació de discapacitat intel·lectual i persones sense discapacitat.
L’amor amb SD i sense SD
El món de la parella pot ser molt complex, independentment de si tenim síndrome de Down o no. El que és cert és que, si ens relacionem amb una altra persona que no té el mateix nombre de cromosomes que nosaltres, l’experiment pot sortir bé o no, com en qualsevol altra relació.
Tot dependrà de si entre ells aflora la mateixa necessitat d’estimar i ser estimat o estimada, perquè l’amor és així. Tots podem enamorar-nos de qui vulguem, siguin o no de la mateixa condició, trencar amb tot tipus de prejudicis i demostrar a la societat que, quan estimes una persona que fins i tot sents que és la teva ànima bessona, estem demostrant que l’amor no entén de barreres.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
