No aniré pas a tu, per fer-te només un petó
i escoltar-te amb la teva veu càlida,
que m’atrapa com si fos una olla plena de fum.
No aniré pas a tu, tan sol perquè m’has cridat.
Perquè em vas deixar anar?
Si sabies el que sento jo per tu.
No entenc perquè m’he enganxat
amb la teva amabilitat engalanada vestit de blanc.
No aniré pas a tu, tan sols per veure els teus llavis;
que m’escalfen,
i m’empapen.
Estic boja per tu, encara.
Però ja veig que a la meva música borratxa no li fas cas.
Per a què seguir parlant amb tu.
Si el teu cos no t’esvera com un rosegador.
Ara ja et dic adéu, i potser que se’m trenqui el cor.
Em pesa tan l’ànima,
que m’estic tornant com un ocell ferit
i que ja no pot volar.
Ha sigut la meva mort, l’haver-te conquistat.
