Si ens situem en la història d’Europa, partint dels exemples del que van significar per al continent tant la Primera com la Segona Guerra Mundial, i no oblidem els genocidis dels nazis contra els jueus, l’ocupació nazi de Polònia, així com la invasió comunista de Polònia i la construcció del Mur de Berlín, veiem com aquestes tragèdies han deixat empremtes profundes. A més, l’Apartheid a Sud-àfrica, la victòria de Donald Trump com a president dels Estats Units i l’ascens de l’extrema dreta a països com Àustria, França, Polònia, Hongria i Israel, són exemples que mostren com els drets humans continuen sent vulnerats en molts llocs del món.
La Declaració Universal dels Drets Humans i la seva aplicació real
Em pregunto: com és possible que Eleanor Roosevelt i Maria Soledad Cisternas Reyes es preocupessin per redactar la Declaració Universal dels Drets Humans i el Llibre dels Drets Humans de les Persones amb Discapacitat, si els drets més fonamentals són els més vulnerats?
L’ONU i els drets humans: Un paper contradictori?
Als Estats Units, sobretot a Nova York, es troba l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l’entitat més reconeguda en la defensa dels drets humans. Però, m’agradaria saber per què la seu de l’ONU està als Estats Units, un país on el seu president no sembla creure-hi completament. Dins de l’ONU es promouen drets com la llibertat d’expressió i opinió, el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació, el dret a la protesta, o el dret de dir el que penses i expressar-te lliurement. Però, en molts llocs, aquests drets són desafiats i vulnerats contínuament.
El conflicte israelià-palestí: la vulneració dels drets humans a Gaza
A Israel, per exemple, els palestins pobres no tenen dret a viure amb dignitat. Sabeu per què? L’Estat israelià, sota el lideratge de Netanyahu i els seus aliats d’extrema dreta, sembla que no té cap problema a treure la vida de moltes persones innocents, incloent nadons recent nascuts, atacant hospitals i justificants aquestes accions dient que són membres de Hamas, un grup terrorista. Puc entendre que els israelians vulguin acabar amb Hamas, però, ¿ha de ser a costa de la vida d’infants innocents?
La meva indignació personal davant les injustícies del món
El motiu que m’ha portat a escriure aquest article és perquè veig notícies com aquestes al migdia o al vespre als telenotícies i sento la necessitat de dir el que penso. M’és necessari desfogar-me, treure tota la meva ràbia i furia. Si voleu saber per què estic enfadat, us ho diré clarament: no estic enfadat amb ningú en concret. Estic enfadat amb les injustícies que veig i amb el fet que la humanitat segueixi patint sota aquestes condicions.
Una reflexió final sobre el futur i les notícies
Soc nascut el 2 de novembre de 1972, i he estat testimoni de molts esdeveniments, incloent les actuacions dels “grisos” durant les manifestacions independentistes als anys 80 i 90. He vist moltes coses que, sincerament, no recomano a ningú. Per la meva experiència, prefereixo mil vegades que les notícies que veig siguin més agradables que desagradables. Tot el que estic expressant prové del meu cor, i crec que és important que tots reflexionem sobre com podem contribuir a un món més just i més digne per a tots.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
