He vist diverses pel·lícules de terror i fantasia, com El Pic Escarlata de Guillermo del Toro i El Secret dels Germans Grimm de Terry Gilliam. Malgrat això, no he deixat de consumir aquest gènere, que m’encanta. Sempre he intentat que no m’afecti massa pel que fa a impressió i impacte, ja que algunes pel·lícules poden generar trauma i fer que ho passis malament durant la nit.
En aquest cas, em refereixo a El Retrat de Dorian Gray, d’Oliver Parker (2009).
Dorian Gray en carn i ossos
El personatge de Dorian Gray està interpretat per Ben Barnes, que fa un paper protagonista brillant. Abans de portar-la al cinema, El Retrat de Dorian Gray va ser una novel·la escrita pel poeta i dramaturg Oscar Wilde.
El protagonista és un aristòcrata bell i bondadós al principi, però la seva vida canvia radicalment quan li pinten un quadre. Per a ell, aquest retrat es converteix en una taca.
Un drama tacat
A mesura que avança la pel·lícula, veiem com el quadre es transforma. També es reflecteix la mala influència de Lord Henry Wotton, interpretat per Colin Firth, que el sotmet a temptacions perilloses, com fumar i altres vicis. Dorian, innocent al principi, prova aquests plaers, cosa que deslliga en ell una ambició sense límits i el converteix en un home despietat. Amb el temps, s’adona que va per mal camí i intenta canviar, però el preu que paga és molt alt. Si algú no l’ha vista, la recomano: és una pel·lícula preciosa.
Veure un home tan maco convertit en algú malvat és esgarrifós. Al principi, era un ésser d’extrema bondat, i que acabi així resulta molt trist.
Un estil d’home peculiar
Al cinema hi ha homes cavallerosos i protectors, com Edward Cullen a Crepuscle, que va fer sospirar moltes en el seu moment, i altres que busquen demostrar el seu valor, com el Príncep Caspian, també interpretat per Ben Barnes. Però qui s’endú la palma és Kevin Costner a Robin Hood: Príncep dels Lladres, un prototip d’home que lluita per la justícia.
Dorian Gray és un model que enamora, especialment quan estima amb passió.
Un reflex inesperat
He d’admetre que aquest patró és el tipus de noi que jo busco, encara que no sé si mai apareixerà a la meva vida. Se m’està fent molt difícil, donada la meva condició, i ja he perdut l’esperança i la il·lusió. Alguna cosa similar li passa a Dorian Gray en el seu intent de casar-se amb una dona. És com si veiés el meu jo interior en versió masculina, una cosa que em va impactar profundament quan vaig veure la pel·lícula per primera vegada.
Com he pogut trobar un personatge de ficció que se sent tan afí a mi? Mai no m’havia passat amb cap altra pel·lícula. Ha estat un veritable descobriment.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
