Com una ànima en pena, trista i sola,
cercant una lògica a la seva vida, un per què,
els seus matins s’han tornat grisos de sobte.
Vagant pel seu camí,
intentant arribar a un destí que mai no arriba.
Entre sospirs i sanglots
se sent morir en la seva existència
i en la seva més fosca i infinita solitud.
Jo em pregunto: per què plora el meu cor?
A través del seu sentit bategar
intenta trobar respostes
a la meva agònica i intensa incertesa.
Com si de cop no hi hagués estrelles
en tot el firmament.
Com si no hi hagués estiu sense sol.
Com si l’amor es reflectís al mirall
i acabés trencant-se en mil bocins.
Com si en el despertar de l’albada
l’arc de Sant Martí no fes acte de presència
al capdamunt d’aquell cel blavós.
Com si l’iceberg es desfés
amb tan sols una bufada de vent.
Com si totes les flors de la primavera
ja no visquessin eternament.
Igual que el meu cor es quedarà entre les ombres
veient com es va perdent l’amor per l’horitzó.
[Versió lliure del poema Desamor de Josep Maria Llompart]
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
