Quan cantaré boja a plena lluna blanca?
Escoltaré l’udol del llop en aquella nit tancada,
Morta i romàntica.
Escolto la música dels grills en marxa,
El so precís del aigua.
Veuré com les estrelles brillen en aquell cel de tapís
Ple d’ombres pesades.
Encara no s’ havien esvaït.
Eren com onades dibuixades en llapis.
I noto el cercle nocturn que m’ atrapa
Com un druida volant pel meu darrere.
I no sentia por!!
Portava una lot i estava amb els ulls ben oberts
Com dos globus terraquis.
No veia cap canoa per escapar-me
I anar-me’n endins, fins arribar al mig
On desperten les flors daurades.
I acariciava cada pètal com una simple arpa.
Era el meu circ per somniar, suspirar
Estessa a terra i comptan estels al aire.
Era el meu llit de de llumins i llàgrimes,
On la rosada cau com gotes de sal esmicolades.
És el meu amor en calma.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
