El passat 1 de juliol va tenir lloc a l’espai Calàbria 66 la mostra de teatre amateur, organitzat per la Fundació Catalana Síndrome de Down. En l’edició d’aquest any, s’ha optat per escenificar el tríptic En el dia a dia com tu. Aquest fulletó amb vocació pedagògica pretén inculcar tracte digne i inclusiu vers les persones amb la síndrome de Down.
AMUNT EL TELÓ
L’espectacle va començar a les 19.00 hores amb la presentació a càrrec de Júlia Reiffs,
la professora del curs de teatre de la FCSD. Reiffs va explicar als assistents a la vetllada (treballadors, usuaris dels serveis de l’entitat, i familiars) les circumstàncies i intencions que van propiciat un obra més curta del que és habitual.
ATREZZO LIMITAT
Els elements escènics utilitzats per a recrear les situacions il·lustrades al tríptic es limitaven a un estenedor de roba plegable a manera de superfície horitzontal (una taula, una cinta de supermercat…) i uns tamborets.
INDICACIONS CLARES I PRECISES
En el primer esquetx de la funció recreava una situació quotidiana en l’àmbit laboral. S’escenificava una empresa en la qual, un cap encomana una sèrie de tasques a un treballador en situació de discapacitat intel·lectual. Però a aquest li costa de entendre-les totes. El missatge d’aquesta vinyeta resa: “Dóna’m instruccions clares. Pot ajudar-me una imatge, un escrit, un text…”.
NOMÉS EN CAS DE NECESSITAT
Al segon número s’interpretava una vetllada en un restaurant protagonitzada per un pare i el seu fill amb la síndrome de Down. Quan el cambrer se’ls acosta per prendre’ls nota del que han triat de la carta, el pare demana pel seu fill.
Aquesta escena vindria a reivindicar: “Ajuda’m només si t’ho demano. Vull fer les coses per mi mateix.”
FLUIX FAVOR
La següent peça escenifica una pastisseria en la qual la dependenta dispensa un tracte condescendent a una persona en situació de discapacitat intel·lectual. Això es tradueix en que la dona rere el mostrador li ofereix una ensiamada gratis, malgrat que el client insisteix a pagar-l’hi. Darrere seu, passa una persona sense discapacitat, a la qual, la dependenta, no li perdona el preu de la pasta que ha agafat.
Els diàlegs es corresponen amb el text: “Els privilegis em discriminen i em fan sentir diferent.”
SENSE PRESSES, SI US PLAU
Tot seguit es va representar un supermercat. En aquest, una caixera apressava una clienta en situació de discapacitat a la qual li costa col·locar amb agilitat la compra damunt la banda de caixa. La lliçó en aquesta peça seria: “Tingues paciència, si veus que vaig lenta.”
TAN PERSONA COM EL QUE MÉS
La següent situació fictícia es desenvolupava en una consulta mèdica. L’escena estava composta per una doctora, una noia amb discapacitat , i la seva mare. La facultativa, en comptes de preguntar directament a la pacient si menja bé o si dorm prou hores, s’adreça a la seva acompanyant.
La performance, estava amanida amb la presència de tres integrants de l’obra dient alternament: “una doctora, una mare, una filla”.
L’esquetx reprodueix la imatge que acompanya la frase: “Adreçat a mi encara que vagi acompanyada.”
LA COMPASSIÓ OFÉN
L’última escena de l’obra se simulava que en un vagó del metro, un passatger cedeix el seu seient a una persona en situació de discapacitat intel·lectual.
El context d’aquesta interpretació escènica dona a entendre que cal evitar la compassió i condescendència, com en l’esquetx de la pastisseria.
REIVINDICACIÓ AMB MÍMICA
La cirereta de la funció la van posar l’elenc al complet amb una performance gestual reivindicant un tracte digne com les persones que són.
A continuació, el planter artístic va saludar va fer la salutació de rigor al públic assistent.
En aquest tríptic teatralitzat, s’il·lustraven els estigmes i prejudicis dels quals són objecte les persones considerades per a molts dignes de paternalisme o condescendència.
El que es va representar a l’espai Calàbria 66 com una ficció, hauria de ser eradicat en la realitat quotidiana.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
