Ballet Barcelona era una companyia de dansa contemporània organitzada des de l’any 2004 per la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) i que estava formada per persones que treballaven com a voluntaris.
El seu objectiu principal era apropar la dansa a col·lectius que no podien o no tenien la possibilitat d’accedir a teatres per la seva situació per poder gaudir d’aquesta forma d’expressió artística.
Per col·laborar amb ella no calia tenir formació o experiència en el món de la dansa. L’únic requisit era tenir un determinat nivell de compromís per assistir als assajos i a les actuacions i tenir passió per ballar.
El grup de ballarins estava constituït per nois i noies de la FCSD i per una persona en cadira de rodes.
L’ànima de les coreografies
La fundadora d’aquesta organització, Mireia Garzón, va estar uns anys a Londres col·laborant com a ballarina al Chelsea Ballet i quan va tornar va decidir crear una agrupació semblant.
Cada any solíem preparar un espectacle nou, amb coreografies i arguments teatrals diferents.
De setembre a desembre apreníem les coreografies i els col·laboradors s’ocupaven de la part teatral. Per a cadascuna d’elles realitzàvem el vestuari, el decorat i l’attrezzo.
Solíem fer cinc actuacions per temporada, i de gener a juny les representàvem en diferents centres.
També fèiem una actuació al mes que no era oberta al públic i cada temporada fèiem una benèfica a la qual tots podien assistir i així mostrar als amics i familiars el nostre treball, amb ella recaptàvem fons.
Amb el ball a tot arreu
Actuàvem en diferents llocs com a l’hospital Sant Joan de Déu la tarda de Reis, al centre de la Farinera del Clot, a les festes de la Mercè, al Palau de la Música, a Can Brians 1 i 2 (centres penitenciaris) o en residències i a ‘aldeas’ SOS.
A més de les actuacions també fèiem tallers en els que portàvem a terme diferents activitats com seguir el ritme i ballar deixant-nos portar pels sentiments.
Les persones d’aquests centres s’esforçaven molt i ho feien bé a més de divertir-se.
Per a mi va ser una experiència increïble i molt difícil d’oblidar.
*Text original en castellà
Redactor ÈXIT21 pot ajudar a canviar una mica la mentalitat del que pensen les persones i la societat respecte a les persones amb discapacitat, així com canviar la manera en què la societat les tracta. Crec que ÈXIT21 em pot donar més seguretat en mi mateixa i canviar el meu estil d’escriptura. També pot ajudar-me a saber respectar els diferents ritmes de treball de cada un. Normalment sóc molt impacient i he d’aprendre a ser menys impacient. També em pot ajudar a conèixer a noves persones i així ampliar el meu cercle d’amistats.