Aquest article és un homenatge a Montserrat Trueta Llacuna, que malauradament ens va deixar el passat 4 de maig.
Volia fer un article com aquest perquè tothom veiés les lluites que va voler compartir amb tothom.
Vull tenir un reconeixement a totes les tasques que va anar fent al llarg de la seva vida, tan en la faceta humana com laboral.
Si no hagués estat per ella i altres famílies no haguéssim tingut mai un espai per a nosaltres.
Amb aquest article desitjo que tothom conegui la part més humana de la meva mare i que no només es quedin amb el que representava en el món laboral.
Que la mare contribuís a crear la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) el 1984 em va donar fortalesa, seguretat i energia.
Com a mare jo sempre l’havia vist lluitadora i somrient. L’exili que va patir a causa de les dues guerres mundials i la guerra civil espanyola va fer que fos una persona més vulnerable.
Però tot el que ella lluitava ho va arribar a aconseguir. Per exemple, a les meves memòries parlo del programa de vida independent “Me’n vaig a casa” que va suposar un abans i un després a la Fundació.
Per mi, la seva mort va significar l’absència més dolorosa que jo he viscut. És per això que voldria deixa molt clar el que va significar la meva mare per mi. Si no hagués estat per ella, mai hagués pogut publicar les meves memòries.
Voldria que la tinguéssiu present i us imaginéssiu que us està veient tirar endavant la vostra vida i tot el que esteu fent: Èxit21, l’Assemblea de Drets Humans, la vida independent, la inserció laboral…
Imagineu-vos-la contenta, orgullosa i lluint aquell somriure que ella sempre portava. Un somriure contagiós i etern, que des d’allà on ella estigui seguirà portant.
Si no hagués estat per ella, jo no hagués utilitzat els serveis de la FCSD com el servei mèdic, les sortides d’oci i el servei “Col·labora” de seguiment laboral.
Si no hagués estat per ella tampoc m’hauria pogut independitzar, ni casar-me.
Per mi, va ser més que una mare. Crec que representa la mare de tots els usuaris de la FCSD.
Mare, moltes gràcies per la vida que m’has donat, que és plena, feliç i alegre; i que sé compartir amb tothom.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
