Els grafitis, un art controvertit que es caracteritza per dibuixos abstractes (en molts casos de dubtós gust estètic), envaeixen qualsevol superfície «verge», com parets ubicades en solars, persianes de locals comercials, o fins i tot, caixes de camions. Les pintades realitzades amb aerosol donen una imatge de decadència i deteriorament paisatgístic.
AMB GOSADIA I PERMANENT NOCTURNITAT
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), lliura una batalla diària per a esborrar el rastre que deixen els «artistes» en els vagons del metro de Barcelona. Per a assolir el seu objectiu, els pintors furtius es colen a través de les sortides d’emergència (han de romandre permanentment desblocades) fins a la cua de maniobres de les estacions de principi/final de línia, com Trinitat Nova.
Els vàndals veuen en els combois del suburbà una àmplia tela sobre la qual plasmar el seu peculiar estil gràfic. N’hi ha de més agosarats que s’atreveixen a ruixar pintura en esprai sobre els trens metropolitans a la vista dels passatgers i la mirada passiva dels vigilants de seguretat. Els trens de Rodalies també són objecte de tuneig.
PINTADES SOBRE LA SUPERFÍCIE
Uns altres que tampoc es lliuren de l’empremta dels grafiters són els comerços, en les persianes metàl·liques de les quals, deixen plasmades paraules abstractes com TZAR o NIMEK (coincideix amb el nom d’una aldea a l’est de l’Iran).
Els propietaris d’alguns negocis han optat per decorar les persianes amb motius il·lustrats que els identifiquin, per tal de dissuadir els aficionats a l’esprai, tot i que no en tots els casos s’aconsegueix l’objectiu.
Al número 308 del carrer Comte Borrell, hi ha un supermercat, els panells de vidre del qual van quedar completament opacs per pintades vandàliques. Com a solució, els responsables de la cadena a la qual pertany, van recórrer a un artista que signa les seves obres amb la rúbrica Soem Mac. Les il·lustracions superposades representen, d’una banda, el perfil d’un rostre femení i uns fons de tons rosats. I un camp, de l’altra. També hi predominen unes esferes que contenen dos eslògans evocadors: «Per tu, arribarem a la fi del món» i «Res no es pot comparar amb tu».
SINERGIES ENTRE GRAFITIS I VIDEOJOCS
Els grafitis han tingut sempre una gran influència sobre la indústria de l’entreteniment. Una prova que ho certifica és el fet que el 1989, va arribar a les sales recreatives Crime fighters, un videojoc arcade de lluites de carrer. En la careta, el títol apareix en forma de pintada vandàlica sobre un vagó de metro. Els grafitis són un element present en alguns dels escenaris en què transcorre l’acció del joc, aconseguint així, una ambientació marginal.
De la mateixa manera, en alguns murs i edificis abandonats, s’hi poden veure obres pintades amb aerosol que reten homenatge a videojocs tan emblemàtics com Super Mario Bros (també se n’ha pintat una versió pixelada), Megaman o Call of duty.
Agradi o no, els grafitis formen part de la cultura popular i l’entorn urbà de les ciutats. El que per a uns és un art incomprès, per a d’altres és una forma d’incivisme que degrada estèticament el paisatge. En definitiva, l’art del vandalisme.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
One thought on “L’ART DEL VANDALISME”