Des de petita que m’agrada la lectura. He llegit molt i de tot: des de ‘El zoo d’en Pitus’ de Sebastià Sorribas, fins a la poesia d’Antonio Machado. En definitiva, he llegit prosa, dramatúrgia i poesia. De tots aquests gèneres em quedo amb la poesia perquè m’ha aportat molta vida i energia. Per això, he passat de lectora voraç de poesia a poeta, fent escala en la rapsòdia i fins i tot he publicat un llibre de poemes.
TRES ANYS COM A RAPSODE
De tota la vida he sigut molt tímida i quan havia de llegir en públic tenia molta vergonya. Però quan es tractava de poemes, era una altra cosa i em sortia foc i passió; cosa que no és normal en mi.
Amb la poesia supero la vergonya. He tingut l’oportunitat de recitar al Palau Robert el poema de Zoraida Burgos “Només la veu” en l’acte de la Institució de les Lletres Catalanes en el marc del Dia Mundial de la Poesia. Un altre any vaig recitar un poema de la Olga Xirinacs i vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Elena Gadel.
També he recitat en el Parlament de Catalunya. Va ser un poema de Salvador Espriu en motiu de l’any Espriu. I al palau de la Generalitat vaig recitar un poema propi sobre els 30 anys de la Fundació Catalana Síndrome de Down.
Tot plegat va ser un èxit. No m’espera a que com a rapsode anés fent-me camí.
EN UN MÓN DE LLETRES
A l’escola ja escrivia. Vaig començar fent petites redaccions, descripcions i històries. El que no m’ imaginava pas, és que faria guions o que estudiaria poetes i les seves poesies.
Quan vaig descobrir el poema “Cel de Palla” de Pere Quart em va sortir de sobte una vena que desconeixia.
De la mà de Fàsia-Eixample, em vaig presentar als Jocs Florals d’escoles de Barcelona amb un poema de rodolins. Mai n’havia fet cap i per sorpresa vaig guanyar. Això em va animar a seguir fent recorregut entre poemes.
Me’n recordo de la primera que vaig fer: va ser un poema sobre l’amor; aquest cop sense rodolins. Era molt maco. Es titulava “Gelatina”. Em va agradar tant escriure’l, que vaig continuar fent poemes.
Veig poesia a tot arreu. Això deu ser pels petits detalls que s’amaguen a la nostre vida quotidiana. M’agrada descobrir-los. Per exemple, mai us fixaríeu com està ficat aquell objecte, com l’han treballat, com l’ han construït i com l’ han decorat. Jo ho faig. Tots son matisos, colors, quadres… que desperten la curiositat de qualsevol persona amb ànima de poeta. I jo em considero una d’elles.
UN PROCÉS DE FANTASIA
La creació d’ un poema neix mitjançant els somnis, les il·lusions i la imaginació més pura. No s’ha d’extreure d’una obra de teatre, no!
S’obté de la retentiva, de la sensibilitat, del que t’ agrada, del que estimes, del que desitges. Tot és un cercle d’ amor, que ajuda a transformar la bellesa de la poesia.
El procés de fantasia comprèn tot el què veus en general, com expresses el que sents i com ho escrius. Així m’ inspiro jo. També dels viatges i de la naturalesa en si, és el meu cor! No puc deixar al meu cor apartat,no podria viure i em quedaria pansida. Per tant, la poesia és l’aire que em fa respirar, sospirar.
LA POESIA ÉS UN CONTE
Tot el meu recopilatori de poemes, son com contes i els he compartit tan a EXIT21 i a Culturízate. Uns es veuran una mica més senzills i uns altres, més divertits; com és el cas de “Transilvania”, “Cercle Blau” o “Pastisseria Trouvê”.
De tant treballar-les, m’ enamoro constantment del pensament i de les paraules. Algunes d’aquestes poesies són “Buscant resposta”, “Fulles de tardor enamorada”, “Per primera vegada”, “Dolç petó” i “Màscares de papallona”. Aquestes estan fetes dels meus propis records.
LA MEVA POSADA DE LLARG LITERÀRIA
“Cant d’alzina” és el llibre que he publicat aquest any i també té tresors interessants, que els he extret de vàries peces de la meva vida, com “Pàgines d’ un llibre”, “Aquarel·les de Rosa”, “Cançó de Nines”, “Sepulcre de nit”, “Ànima de terra” i “Poema 10”. Estan fetes amb diferents tonalitats, amb les que jo, com a poeta, he jugat. M’he divertit, he plorat, m’he emocionat, m’he entendrit, he fugit i també he recordat la nostàlgia de tornar a ser petit.
En definitiva, la poesia és un joc amb el que un s’ho pot passar bé.
És com mirar-te al mirall, sense poder-lo abraçar. La ment es torna àmplia, es nodreix i s’alimenta de l’ànima. I és així com sorgeix la màgia d’un poema.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
