A les entrevistes que vaig fer al Molt Honorable Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya; i a Jordi Cuixart, president d’Òmnium cultural, vaig preguntar si es faria o no el referèndum i em van contestar un sí com una casa. Les paraules exactes del president van ser que no només es faria, sinó que l’estaven preparant, organitzant i el farien possible.
Per la seva part, en Jordi Cuixart em va dir una frase que a mi em va agradar i me la vaig fer meva: “Referèndum o referèndum”. Amb aquesta resposta va quedar clar que estava molt convençut que es faria.
Després va venir la data i la preguntar del referèndum, que es farà l’1 d’octubre. I la pregunta serà: “¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”.
Reacció antireferèndum
La ràpida reacció de l’Estat espanyol em va fer recorda aquella frase típica que va dir el senyor Zapatero, quan era president del Govern espanyol: “Apoyaré el Estatuto que aprueve el Parlamento Catalunya”. Després, Alfonso Guerra, també del PSOE, va dir allò de “nos lo hemos cepillado” referint-se a les retallades que el Tribunal Constitucional (TC) va fer al text estatutari aprovat per referèndum pel poble català l’any 2006. Fins i tot, el PP va recollir signatures en contra de l’Estatut de Catalunya. D’això fa més de 10 anys. Ara, des de que governa el PP, tot és judicialització de la política i la seva reacció sempre és amenaçadora i en contra del referèndum.
La meva manera de defensar el referèndum em fa recordar com es va aprovar la Constitució Espanyola. Sí, es va celebrar un referèndum per ratificar-la. Jo no el vaig votar perquè va ser al 1978 i jo tenia 6 anys.
Tres referèndums a Espanya
Si a Espanya ja s’han organitzat tres referèndums (el de la Constitució Espanyola, el de l’entrada a l’OTAN i el de l’acceptació del Tractat de la Constitució Europea). Aleshores, si ja s’han fet aquests, ¿per què no es pot fer el Referèndum sobre la independència de Catalunya? Per què ho digui el TC o la Fiscalia General de l’Estat? No ho trobo just!
Si puc fer aquest article en defensa del Referèndum és perquè tinc la llibertat d’expressió per opinar, pensar i parlar com jo vull. ¿Per què no puc defensar el que per mi és just? I quants anys fa que es van fer aquests tres referèndums que he esmentat? Que ningú s’enrecorda?
A més, convé recordar que a Escòcia ja es va fer un referèndum sobre la independència amb el suport de Londres amb la victòria del ‘no’. I al Canadà amb Quebec, també. Llavors, per què que no es pot fer a Catalunya? Tant si surt el sí com el no, els resultats s’han d’acceptar.
La defensa del referèndum és també una clara defensa del dret a vot. No ens confonguem! Quan es parla del dret a vot no vol dir defensar el ‘sí’ a la independència de Catalunya. Parlar del dret a vot és poder fer l’exercici de posar una papereta dintre d’una urna. Això no és anar ni a favor ni en contra de la independència. Això simplement és defensar la democràcia.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
