A poc més de 100 quilòmetres de Barcelona es troba Girona, capital de la província homònima situada a l’extrem nord-est de Catalunya (també d’Espanya). Els seus orígens es remunten a l’època de l’Imperi Romà. La ciutat va ser fundada sota el nom de Gerunda (d’aquí prové el gentilici castellà gerundense) per allà l’any 77 A.C. La seva zona zero es troba a l’oppidum (edificació fortificada) erigit pel general Pompeu al costat de la Via Augusta.
Carlemany, Ermessenda de Carcassona o Ramon Berenguer van contribuir a fer de Girona el que és avui, com ho corrobora el seu Museu d’Història.
Actualment, la capital del Ter registra una població de 101.852 habitants, segons l’Idescat. Girona rendeix tribut a Sant Narcís, el seu patró.
TRIANGLE SACRE
Girona allotja tres grans temples medievals consagrats al culte cristià. El més important és la catedral de Santa Maria, visible des de qualsevol punt de la ciutat. Construïda entre els segles XI i XVIII, l’interior conté la nau gòtica més ampla del món. Set segles de contínues modificacions i ampliacions han fet que l’arquitectura de la seu gironina fusioni els estils romànic, gòtic i barroc.
El convent de Sant Pere de Galligants es troba situat a tocar de la muralla medieval. Des del 1857, el recinte religiós allotja el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El tercer vèrtex del triangle sacre de Girona és la basílica de Sant Feliu. Dels tres temples, és el més antic i laboriós, doncs les obres van durar entre els segles IX i XVIII. L’interior allotja el sepulcre en què descansen les despulles de Sant Narcís.
ART ANTIC I CONTEMPORANI
Un altre indret digne de visitar a la capital del Ter és el Palau Episcopal, el qual data del segle X. Des del 1976, aquest noble edifici acull el Museu d’art de Girona. L’espai cultural va ser fruit de la cessió per part del Bisbat de Girona en un acord assolit amb la Diputació provincial. L’inventari abasta peces d’art de diverses èpoques i estils.
La ciutat té un punt de visita obligada per als cinèfils: el Museu del Cinema, inaugurat el 8 d’abril del 1998. Aquest equipament ho deu tot a Tomàs Mallol, propietari de la col•lecció particular d’objectes cinematogràfics exposats.
Travessar la porta suposa iniciar un recorregut per la història del setè art, des del zoòtrop fins la televisió. Entre els articles exhibits s’hi troben càmeres de filmar de diverses èpoques com una mostra visual de l’evolució del cinema.
RIU DIVISOR PINTORESC
Girona està dividida pel riu Onyar, afluent del Ter, al qual, juntament amb el Güell s’uneix al Parc de la Devesa. El pulmó urbà abasta una superfície de 40 hectàrees, 9 de les quals les ocupa una xarxa de camins flanquejats per rengleres de plàtans.
A una riba de l’Onyar es troben els barris d’El Mercadal i Burg de Sant Feliu. A l’altra, els de Burg de Sant Pere de Galligants, La Força Vella, i L’Areny i Vilanova.
Al marge dret del curs fluvial s’estén una filera d’edificis, les façanes dels quals conformen un pintoresc mosaic en colors càlids (vainilla, salmó o taronja).
Entre els ponts que connecten ambdues ribes cal destacar el de les Peixateries Velles, projectat el 1877 per Gustave Eiffel i forjat en ferro.
També és digne d’esmentar el Pont de Pedra, construït entre els anys 1850 i 1856.
COMUNICACIONS ESTRATÈGIQUES
Girona està connectada amb la resta d’Espanya per diverses vies de comunicació. La capital del Ter compta des del 1973 amb una estació de ferrocarril a dos nivells. A l’inferior es troben les taquilles, botigues i bars. Al pis superior hi ha les andanes amb les vies elevades damunt del viaducte que travessa la ciutat de punta a punta.
L’actual traçat substitueix l’antic, del 1862, a ran de superfície amb passos a nivell.
La situació geogràfica de Girona és clau en relació a l’AVE Barcelona-Perpinyà.
Annexa a l’estació ferroviària es troba la terminal d’autobusos que enllacen la capital del Ter amb altres comarques (Alt i Baix Empordà, La Garrotxa o La Cerdanya).
L’aeroport Girona-Costa Brava (Vilobí d’Onyar) és la porta d’entrada del turisme low cost. L’aeròdrom gironí és la base d’operacions de l’aerolínia irlandesa Ryanair.
REFERENTS ESPORTIUS
La capital del Ter, com qualsevol altra ciutat, està representada per equips esportius amb les seves respectives instal·lacions. El Girona Futbol Club té el seu feu en l’estadi Montilivi, inaugurat el 1970 i ubicat al barri homònim. Quan el conjunt local va ascendir a Primera Divisió la temporada 2017/18, es van requerir reformes d’adequació al Montilivi. No obstant, però, arran del retorn a Segona el curs 2019/20, l’estadi va veure reduïda la seva capacitat d’aforament.
El Pavelló Municipal Girona-Fontajau és el temple del bàsquet gironí per excel•lència. A la pista hi juguen com a locals el Club Bàsquet Sant Josep Girona (l’antic Valvi) i l’UNI Girona femení. El Girona-Fontajau, a banda de partits, també ha acollit concerts musicals de cantants com Manolo Garcia, Alejandro Sanz o David Bisbal.
GOVERN MUNICIPAL
Des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, l’Ajuntament de Girona ha estat governat per tres partits polítics diferents. Joaquim Nadal, del Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha estat l’alcalde més longeu al consistori gironí, ostentat el càrrec del 1979 al 2002. Nadal va ser succeït per la seva companya de partit, Anna Pagans. El seu mandat va durar fins les eleccions municipals del 2011.
Aquell any, Carles Puigdemont va ser elegit alcalde de Girona per Convergència i Unió (CiU).
La vacant deixada el 2016 per l’ex president de la Generalitat de Catalunya va ser ocupada per Albert Ballesta, de la mateixa formació. El 2019, Ballesta va passar el bastó de comandament a l’actual alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas (JxCat).
Girona ofereix lleure i cultura per tots els seus racons. La catedral o el Call jueu amb les Cases de l’Onyar (els edificis de façanes acolorides anteriorment esmentats) són al·licients per fer una escapada a la capital del Ter.
A l’igual que La Meca per als musulmans (a l’Edat Mitjana van deixar empremta a Catalunya), Girona hauria de ser visitada almenys un cop a la vida.
Amb aquests arguments, ja l’esteu descobrint, que és Gerunda.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
