A Espanya s’estan vulnerant els Drets Humans perquè molts dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans no s’estan complint. Una de les coses sobre la que parla la declaració és la llibertat d’expressió, i a Espanya es vulnera perquè no ens deixen opinar, pensar, ni parlar com nosaltres volem. És una llàstima tenir un Estat espanyol que posa límits a la nostra opinió, pensament i expressió.
M’estic referint a la negació per part del “gobierno español” de permetre la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Reivindico que tothom pugui votar, estigui o no a favor de la independència.
Per si això no fos suficient, s’ha inhabilitat a l’expresident Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver permès el dret a vot de la consulta del 9N.
Dret a vot
Una altra vulneració és la negació del dret a vot a les persones amb discapacitat. Si democràcia vol dir poder votar en totes les eleccions, per què algunes persones amb discapacitat no ho poden fer? Per què ho digui un jutge? Què no formem part de la societat igual que els jutges i tothom? Per davant de tot, nosaltres som persones. I com a persones que som, tenim el dret a poder votar com els altres tant en un referèndum com en qualsevol elecció democràtica.
Pobresa energètica
Fa uns mesos, una dona de 63 anys de Cerdanyola del Vallès va morir perquè li havien tallat el subministrament elèctric al no poder pagar els rebuts. D’això se’n diu pobresa energètica. El Parlament de Catalunya va aprovar una llei a favor d’evitar els talls de llum a causa de la pobresa energètica i poc temps després el Tribunal Constitucional (TC) la suspèn argumentant que vulneren competències estatals. Jo em pregunto: quina funció té el Parlament de Catalunya? La resposta és aprovar lleis que facilitin la vida dels catalans i catalanes. I si el TC suspèn les lleis de Catalunya, no va en contra dels drets dels ciutadans de Catalunya?
Per no parlar dels desnonaments. És a dir, fer fora de casa a famílies per la força que no poden pagar la hipoteca. És això just?
Ciutadans de primera i segona classe
Per si no n’hi havia prou, els pobres sub-saharians esperen darrere una tanca a Ceuta per creuar la frontera i entrar a Espanya.
A més, el Govern espanyol no compleix amb les quotes d’asil dels refugiats plantejades per la Unió Europea. Espanya es va comprometre amb Europa a acollir 17000 persones refugiades fins el 2017. Al setembre passat havien acollit només 480 persones refugiades, això demostra una vulneració de Drets Humans com una casa.
Per mi un refugiat és una persona que no té on anar i Espanya no els vol acollir. Però quan es tracta de Catalunya si que és acollidora, tal i com ho demostra la campanya “Casa nostra, casa vostra” per acollir les persones que fugen de les guerres.
Això demostra com és avui en dia la política espanyola, que no està per donar lliçons als altres si no sap resoldre els seus propis problemes, que no només són els refugiats. També ho són la quantitat de gent que vol treballar i no troben feina. Són més de 4.000.000, això vol dir que no es compleix amb l’article 25 de la Constitució Espanyola que reconeix el dret al treball del ciutadà.
Per no parlar de les persones sense sostre que no tenen on anar ni casa pròpia. Segons RAIS Fundación, a Espanya hi ha unes 35.000 persones que viuen al carrer. Això demostra com és la política espanyola que sempre ens vol donar lliçons de com hem de fer la nostra política i no es preocupen de la seva. Es dóna una imatge pèssima i això em fa passar molta vergonya.
Autor del llibre “Ignorant la SD: Memòries i reflexions”. Participa a milers d’actes, conferències i entrevistes cada any. Ha sigut durant més de 4 anys president de l’Assemblea DHMT, on actualement hi participa amb la Comissió de Repercussió Mediàtica.
