Després del desgavell davant el Betis (alguns van coincidir que va ser el pitjor partit dels que portaven jugats) calia donar una volta de rosca per tornar per la mateixa ratxa de victòries. En certa manera ja tocava recuperar aquest estil de joc que fins ara tan bé li ha anat al Barça, si no fos perquè s’havien acostumat a donar una de freda i una de calenta, cosa que no és habitual en una plantilla com la blaugrana.
Els “lleons” d’Ernesto Valverde venien a Can Barça amb la intensitat de sempre, pel que es preveia un d’aquells partits tan atractius per als espectadors.
No és tan ferotge el lleó com el pinten
En relació al partit era evident que s’esperava una victòria del Barça de Luis Enrique. I la veritat és que així va ser. Buscant en el fons d’armari han trobat un nou “trident”: Paco Alcacer es va estrenar en lliga obrint la llauna, al minut 18 de la primera meitat. Messi el seguiria al 40; mentre Aleix Vidal, que se segueix reivindicant, faria el tercer en el minut 67.
Els blaugrana han deixat en evidència als jugadors bascos que dirigeix Ernesto Valverde demostrant que encara els queda molt recorregut per fer. Del que s’ha vist podem recórrer al nostre refranyer que diu “no és tan ferotge el lleó com el pinten”. Als jugadors bascos gairebé no se’ls ha vist la intensitat de la que tant presumeixen.
L’hora de la veritat
Després d’aquesta clara demostració podem dir que torna el millor Barça. Aquest Barça de les grans ocasions, el que sap aixecar-se quan toca i portar les regnes d’aquelles disputes que costa rematar. I és just ara quan cal treure la casta i demostrar de quina pasta estan fets. És ara que entrem en la fase més decisiva de la temporada.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
