El passat dimecres 25 de novembre va saltar la notícia de la mort de tot un geni i figura del futbol, Diego Armando Maradona, als 60 anys.
Segons l’autòpsia, la causa de la mort va ser una insuficiència cardíaca aguda congestiva i crònica que li va provocar un edema agut en el pulmó.
Tot l’esport en general, a l’igual que tot un país com Argentina i la resta del món, acomiaden no només a què va ser super ídol si no també a un déu.
La Casa Rosada, seu del poder executiu de la República Argentina, va acollir més d’un milió de persones que volien retre tribut a què per a molts va ser i seguirà un símbol.
Llums i ombres del “Pelusa”
Va començar sumi trajectòria en l’equip del Cebolletas (filial del Argentina Juniors). Deu dies abans de complir els setze anys va debutar amb el primer equip.
No va trigar a donar el salt als grans equips i a deixar empremta. A la dècada dels 80 va militar al Boca Juniors i també a la selecció argentina. També va jugar al Barça, Nàpols i Sevilla, entre d’altres clubs.
Va arribar a tocar la glòria després de donar-li el mundial de Mèxic 1986 a la selecció albiceleste. Va participar a tres mundials (Espanya 82, Itàlia 90 i els EUA 94).
Maradona va tocar la glòria però també va tocar fons, doncs va ser arrossegat per les addiccions que es van convertir en el seu taló d’Aquil•les: problemes amb la beguda, amb les drogues … Tot el que tocava es convertia en escàndol.
Aquest va ser el final del que va ser el millor futbolista de tots els temps. Els seus excessos el van convertir en el que s’anomena una joguina trencada.
El llegat que deixa Maradona queda en el record de tots. L’astre argentí serà recordat com un déu del futbol.
En la memòria de la seva història gloriosa queda marcada aquella mà de déu que va conduir a la selecció d’Argentina a conquerir el seu únic Mundial. Tots els argentins coincideixen amb aquesta cnclusió unànime: Maradona, sempre etern.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
