Tomando un beso en la naturaleza;
Yo respiro con suavidad
Su aire,
Su aroma de dulzura
Se enzarzan las violetas
En esa suave brisa,
Que arremolina
En mi cuerpo entero.
La espesa arboleda,
Se ensarta y aparece sin más
En un paso al tiempo,
El viento arrastra las hojas,
Tanto marrones como secas
Pero habitaba en un parque todo lleno
De pensamientos,
De margaritas,
De ciclámenes,
De azahares,
Pero yo lo amaba.
Yo amaba este parque con sólo un beso
De amor verdadero,
En una estación como esta que es el otoño
Y el verte ya.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
