Fins a finals del segle XVIII a Barcelona, a l’igual que a tantes ciutats d’Espanya, les persones que naixien amb alguna malformació o discapacitat, estaven condemnades a una vida de marginació que els privava de l’educació. Es considerava que les persones amb diversitat funcional no eren gens útils a la societat.
VOLUNTAT INTEGRADORA
El 1799, l’Ajuntament de Barcelona, en la seva intenció inclusiva vers aquelles persones amb alguna discapacitat, va destinar l’ús d’una part del Saló de Cent per a l’educació d’infants sords. El 1820, el mateix Consistori va donar un pas més enllà fundant l’Escola Municipal per a Cecs en un període inestable, atès que en aquells anys l’obertura de les aules especials era intermitent. El 1843, però, va quedar oberta permanentment l’Escola Municipal de Sordmuts, la qual es va fusionar amb el centre educatiu per a discapacitats visuals, donant a llum l’Escola Municipal per Cecs i Sordmuts. El 1910, la institució destinada a la docència de disminuïts visuals i auditius, va incloure també els psíquics, de manera que el centre va quedar rebatejat com a Escola Municipal per Sords, Cecs i Anormals (un mot gens integrador).
DIVERSIFICACIÓ PER UNA MILLOR ATENCIÓ
L’any 1917, l’Escola Municipal per a Sords, Cecs i Anormals es va diversificar en tres branques amb l’objectiu d’oferir una atenció adequada a cada tipus de discapacitat. El 1925, les tres branques es van disgregar en centres ubicats en diferents punts de Barcelona. Durant els anys següents les escoles especials van ser objecte de modificacions i diversificacions. Entre els anys 50 i 70, a més, van sorgir entitats privades especialitzades en diversitats funcionals. És precisament durant els 70, quan van emergir moviments integradors, fruit dels quals van néixer l’any 1979 els Patronats de Persones amb Disminució Psíquica i el de Persones amb Disminució Física. La fusió de totes dues entitats el 1989, va donar lloc al que en principi es va anomenar Institut Municipal de Disminuïts. El 1997 va passar a dir-se Institut Municipal per a les Persones amb Disminució i a partir del 2005, Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat, tal com és coneguda l’entitat actualment.
Fa 217 anys, l’Ajuntament de Barcelona va posar els fonaments d’una entitat, que ha tingut diversos noms al llarg de la seva història, però un únic objectiu: la integració de les persones amb diversitat funcional amb tots els drets que representa viure a Barcelona, perquè també en formen part.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
