Aquest dimarts 26 d’abril es compleixen 30 anys de l’accident ocorregut a la central nuclear de Txernòbil, el més greu en la historia de l’energia atòmica, que va ser fruit d’una combinació de negligència humana i d’infraestructures precàries.
IMPRUDÈNCIA CATASTRÒFICA
El 26 d’abril del 1986, els operaris de la central nuclear de Txernòbil, a la república d’Ucraïna, van dur a terme un simulacre per actuar en cas de tall en el subministrament d’alimentació energètica. A causa de la interrupció elèctrica, el nivell de potència del reactor principal es va disparar fins a uns límits que el sarcòfag que l’albergava no va suportar i va esclatar alliberant a l’atmosfera una radiació equiparable a 500 bombes d’Hiroshima.
CONSEQÜÈNCIES DANTESQUES
L’explosió atòmica del reactor de Txernòbil va causar 31 morts directes, però també va comportar danys col·laterals, com són càncer de tiroides o malformacions en fetus de dones gestants en aquell moment. Txernòbil es troba a tres quilòmetres escassos de la ciutat de Prypiat, on s’havia d’inaugurar un parc d’atraccions només cinc dies després del terrible accident, coincidint amb la festivitat del dia del treball. Arran dels fets, el parc es va quedar suspès en el temps fins avui.
PREMONICIÓ CINEMATOGRÀFICA
El 16 de març del 1979 es va estrenar als cinemes dels Estats Units la pel·lícula El síndrome de la Xina, protagonitzada per Jane Fonda, que interpreta una reportera de televisió que investiga una suposada ocultació de deficiències de seguretat a la central nuclear de Ventana, a Califòrnia. El personatge de la periodista va sempre acompanyada del seu inseparable operador de càmera, encarnat per un barbut i grenyut Michael Douglas. El repartiment el completa Jack Lemmon, qui dóna vida al director de la planta energètica. L’argument del film va ser premonitori, atès que tan sols dotze dies després de l’estrena, el 28 de març, es va produir una fusió al reactor número 2 de la central nuclear de Three Mille Island, a prop de Harrisburg, la capital de l’estat nord-americà de Pensilvània. La fusió va ser conseqüència d’una avaria en l’alimentador del TMI 2, cosa que va impedir l’eliminació de calor dins el nucli. Aquesta situació va posar en alerta les 25.000 persones que vivien a l’àrea d’influència de la central. Irònicament el succés de Three Mille Island va contribuir a augmentar la venda d’entrades per a veure La síndrome de la Xina.
ESTIGMA ATÒMIC
Des del final de la Segona Guerra Mundial, la història del Japó ha vingut marcada per l’horror nuclear, quan el 1945 va quedar traumatitzat per la caiguda de les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki. Els anys 1997 i 1999, el país del sol naixent va viure amb l’ai al cor per dos incidents ocorreguts a la central nuclear de Tokaimura. El primer va ser fruit d’un incendi que es va declarar en un dels reactors; i el segon, per la manipulació de combustible del reactor. La catàstrofe nuclear més recent que ha viscut el país nipó ha estat la de la planta energética de Fukushima, que el març del 2011 va quedar greument danyada per un tsunami originat per un terratrèmol previ, fet que va propiciar el retorn del fantasma de Txernòbil, atès que s’acostava el 25è aniversari del desastre.
EL PÀNIC A CASA NOSTRA
La nit del 19 d’octubre del 1989, els veïns de la localitat tarragonina de L’Hospitalet de l’Infant van tenir un bon ensurt, ja que al costat del municipi hi havia la central nuclear de Vandellós 1 que va patir una fallada en la turbina del reactor. L’incident va suposar la desactivació de la planta generadora aquell mateix any. Vandellós 1, inaugurada el 1972, va ser la tercera central nuclear a entrar en funcionament a Espanya, després de José Cabrera o Zorita, a Guadalajara, el 1968 (desmantellada des del 2006); i Santa María de Garoña, a Burgos, inaugurada el 1970, que va estar activa fins la seva clausura el 2011 arran de la catàstrofe de Fukushima.
Tots aquests fets deixen palès que l’energia nuclear tot i no ser destructible pot ser destructiva si no es controla com cal i es gestiona en instal·lacions adequades.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
