Els mitjans de comunicació tenen el deure vers els receptors de transmetre una informació veraç i contrastada utilitzant un llenguatge clar i entenedor, però també respectuós i inclusiu amb les persones, ja tinguin discapacitat o no. Però aquesta premissa no sempre es compleix i per demostrar-ho, a continuació exposem alguns exemples.
En una edició del diari 20 Minutos va sortir publicat un article sobre una jove model amb la síndrome de Down en què es podia llegir: “…Madeleina Stuart, australiana de 18 anys que pateix la síndrome de Down”. És important ressaltar la utilització per part dels mitjans d’un vocabulari que no indueixi al lector a l’estigmatització o mitificació.
Sovint es tendeix a definir la síndrome de Down com una malaltia o patiment; i també es fa servir el terme “persona discapacitada”.
Des d’Èxit21 volem reivindicar que la síndrome de Down no és cap malaltia sinó una alteració genètica i que no es pateix, sinó que es té. El cas de les mal anomenades “persones discapacitades” hauria de ser “persones amb diferents capacitats”.
En conclusió, els mitjans de comunicació haurien de treballar per una correcta pràxis lingüística. Els lectors ho agrairan.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
